Sr. Trapero, el talent ja el té a casa. Per què el menysprea?

Escoltem amb atenció, com sempre fem, l’entrevista del Director General de la Policia, Josep Lluís Trapero, a RAC1. Una conversa recent on es dibuixa una radiografia de la seguretat a Catalunya, amb pinzellades sobre multireincidència, narcotràfic i altres reptes. Però, entre titular i titular, una frase ressona a les nostres oficines amb la força d’un terratrèmol. Una d’aquelles declaracions que, en aparença, és una aposta de futur, però que, per a qui coneix les entranyes d’aquesta casa, revela una paradoxa dolorosa i sagnant.

Parlant de ciberseguretat, el Director va esmentar la idea de «captar talent», d’incorporar nous facultatius al cos, que segons ell són «mossos però no policies», per nodrir aquesta àrea. Una idea brillant, sens dubte. Qui pot estar en contra de sumar els millors a les nostres files? Ningú. Però aquesta cerca de talent extern es converteix en un greuge, gairebé un insult, quan es contrasta amb la realitat que vivim cada dia dins del Cos de Mossos d’Esquadra.

Sr. Trapero, abans de llançar les xarxes fora, ha mirat bé a la seva pròpia peixera?

La paradoxa: cercar fora el que ja tenim a dins (i maltractem)

Resulta, si més no, irònic, que la mateixa cúpula que parla obertament de «captar talent» sigui la que presideix un sistema que menysté, arracona i desaprofita sistemàticament el capital humà que ja vesteix el nostre uniforme o treballa al cos. Parlem clar: aquesta aposta per fitxatges externs xoca frontalment amb quatre murs que aquesta Administració ha aixecat amb una tossuderia desesperant.

Primer mur: El talent titulat, un tresor a l’armari. Dins del Cos hi ha centenars de companys i companyes amb titulacions universitàries (enginyeries, dret, criminologia, psicologia, informàtica…) que podrien ser la resposta a molts dels reptes actuals, inclosa la ciberseguretat. Però, què fa l’Administració? Els ignora. A AILMED SINDICAT fa temps que vam proposar una solució tan lògica com efectiva: la creació d’un complement per competències aplicades. Una mesura per incentivar i reconèixer aquest talent intern, per aprofitar una inversió en formació que ja està feta. La resposta ha estat el silenci. Es prefereix buscar fora el que no es vol reconèixer dins.

Segon mur: La formació, una precarietat endèmica. Com podem parlar de retenir i potenciar el talent si la formació contínua dins del Cos és manifestament millorable, per ser generosos? En lloc d’invertir seriosament en capacitar el nostre personal per als reptes del segle XXI, es prefereix externalitzar la solució. És una fugida endavant que denota una manca de confiança en la nostra pròpia gent.

El drama més gran: els invisibles, els nostres companys amb discapacitat

I arribem al punt més dolorós. El més indignant. La recerca de «talent» extern és una autèntica ofensa quan veiem com es tracta els companys i companyes que, per un accident en acte de servei o una malaltia, han adquirit una discapacitat. Ells no són només talent desaprofitat; són talent directament humiliat.

Parlem d’una Administració que organitza jornades inspiradores com «Superant Obstacles», on s’aplaudeix la resiliència, però que a la pràctica és la principal creadora d’obstacles insalvables per al seu propi personal. Una Administració que nega sistemàticament la carrera professional a aquests funcionaris, tractant-los com a «personal de segona classe» a qui s’ha de condemnar a l’ostracisme professional.

Parlem d’una Administració que ha participat en la redacció del Nou Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat, un document ple de promeses sobre inserció, adaptació i promoció laboral, però que incompleix de manera flagrant «a casa seva». És un exercici d’hipocresia majúscul.

Aquests companys i companyes, molts d’ells en Segona Activitat o en places de Tècnics de Suport No Policial (TSNP), no només tenen l’experiència policial, sinó una capacitat de superació i una perspectiva que serien d’un valor incalculable per a l’organització. Però se’ls nega la mobilitat, se’ls condemna a la invisibilitat en decrets com el d’imatge institucional i, en definitiva, se’ls aplica un acomiadament silenciós. Se’ls aparta i s’espera que desapareguin.

Una reflexió final: busqui a casa, Director

Sr. Trapero, entenem la seva voluntat de modernitzar el Cos. És lloable. Però la modernitat no consisteix només en fitxar experts externs; consisteix, sobretot, en cuidar, valorar i potenciar el talent que ja tens. Consisteix en ser coherent.

Abans de buscar fora, reflexioni sobre el missatge que envia a la seva gent. Un missatge que diu que el seu esforç, la seva formació i fins i tot el seu sacrifici personal no tenen valor. Que és millor algú de fora que un de dins amb una discapacitat adquirida defensant els ciutadans.

El talent més gran que té el Cos de Mossos d’Esquadra és la seva gent. Tota. També la que té títols universitaris esperant una oportunitat i, especialment, la que, malgrat les barreres físiques i administratives, continua tenint una vocació de servei intacta.

Aposti per nosaltres. Doni’ns les eines. Reconegui el nostre valor. El talent ja és aquí. Només cal que vulgui veure’l.

AILMED SINDICAT

Al teu costat, defensant els teus drets.

Descarrega aquí aquest comunicat i penja’l als taulers dels serveis!