Discriminació: La negació de la carrera professional als funcionaris del cos de mossos d’esquadra amb una discapacitat

La discriminació en el desenvolupament professional per part del departament d’Interior és una realitat inadmissible per a molts funcionaris amb discapacitat del cos de mossos d’esquadra. Aquest article exposa una problemàtica crucial dins el cos policial: la negació del dret a continuar desenvolupant la seva carrera professional als funcionaris amb discapacitat, tant si es troben en places de segona activitat com en llocs de tècnics de suport no policial.

La realitat d’aquests funcionaris amb discapacitat

Els mossos d’esquadra poden passar a segona activitat a partir dels 57 anys o per una disminució psicofísica. Recentment, el canvi normatiu també permet que els funcionaris amb incapacitat permanent total accedeixin a aquestes places. Abans, amb una incapacitat permanent total es passava directament a llocs de tècnic de suport no policial.

Aquesta situació de negació de drets per aquests funcionaris amb discapacitat no només és un greu error per part de l’administració, sinó que també reflecteix una discriminació flagrant envers aquests treballadors, que, malgrat les seves circumstàncies, continuen sent peces fonamentals dins del cos de mossos d’esquadra.

Què és la carrera professional i per què és important?

La carrera professional és un dret reconegut a la funció pública que permet als funcionaris progressar en les seves responsabilitats, millorar les seves competències i, en definitiva, créixer dins de l’organització. Es basa en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat, els quals haurien de garantir que tots els treballadors, independentment de la seva situació, tinguin les mateixes oportunitats.

Però, què implica exactament aquest dret? Els funcionaris públics haurien de tenir accés a oportunitats d’ascens, increments salarials, desenvolupament professional i reconeixement dels seus assoliments. Aquest sistema no només serveix per motivar i retenir el talent dins l’administració, sinó que també contribueix a oferir uns serveis públics de més qualitat. És una qüestió de justícia i d’eficiència.

Tot i això, malgrat que aquest dret hauria d’aplicar-se per a tots els funcionaris, la realitat és molt diferent per aquells amb discapacitat del cos de mossos d’esquadra, que no poden progressar professionalment. 

L’administració: Un fre incomprensible a la carrera professional de persones amb discapacitat 

Tot i que el dret a la carrera professional està ben definit en la legislació, l’administració ha decidit aplicar una interpretació restrictiva per aquests funcionaris del cos de mossos d’esquadra amb discapacitat. Argumenten, per exemple, i ho reproduïm tal com van dir-ho en una comissió a la qual vam assistir, que només els funcionaris en “servei actiu” poden tenir dret a promocionar-se o que les situacions d’aquestes persones són com si haguessin “sortit del sistema”.

Per altra banda, segons la lògica esgrimida en comissió per part de l’administració, una persona que passi amb 57 anys a segona activitat no hauria de tenir cap motivació per promocionar-se si pot jubilar-se als 60 anys. Tanmateix, aquest argument és profundament erroni. Per què un funcionari no hauria de tenir dret a continuar creixent professionalment, encara que estigui a prop de la jubilació?

Tot plegat és inadmissible. Negar la promoció a aquests funcionaris, és negar una part fonamental de la dignitat laboral d’aquestes persones.

Una discriminació velada: Funcionaris de segona classe?

Encara més preocupant és el fet que l’administració sembli tractar aquests funcionaris com a “funcionaris de segona classe”. Els funcionaris amb discapacitat que passen a aquestes situacions, sovint es veuen privats de drets bàsics, com el de la mobilitat o la possibilitat de promoció. Aquesta situació crea una fractura dins del cos policial, on són relegats a un segon pla, malgrat que continuen aportant valor i experiència al sistema.

És intolerable que es consideri que aquests funcionaris no mereixin desenvolupar la seva carrera professional. Com podem permetre que es tracti com a ciutadans de segona classe a aquells que han dedicat la seva vida al servei públic? Aquesta visió antiquada i discriminatòria només serveix per perpetuar la desigualtat dins el cos de mossos d’esquadra.

El paper del sindicat: La lluita per la igualtat i la justícia

Des del nostre sindicat, continuem denunciant aquestes injustícies i reclamant que l’administració rectifiqui la seva postura. La manca d’oportunitats de promoció per aquests funcionaris no només afecta la seva carrera professional, sinó que també envia un missatge clar: aquests treballadors no són tan valuosos com els altres. Aquesta és una visió que no podem acceptar.

La nostra reivindicació és clara: tots els funcionaris del cos de mossos d’esquadra han de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats de progressió professional. No és només una qüestió de justícia, sinó també d’igualtat i de respecte per la feina que continuen fent.

Conclusió: Un futur més just per aquests funcionaris

Tot plegat és una manera d’actuar indigna d’una entitat com la Generalitat de Catalunya. La discriminació que pateixen aquests funcionaris amb discapacitat és una de les grans assignatures pendents de l’administració. 

No podem permetre que es tractin aquests funcionaris com a treballadors de segona classe, ni que es continuï negant el seu dret a tenir una carrera professional digna. Des del nostre sindicat, seguirem lluitant per assegurar que aquests drets es reconeguin i es respectin, perquè la igualtat i la justícia no poden ser només paraules buides, sinó fets reals que afectin la vida diària dels nostres companys.

La nostra lluita no s’aturarà fins que cada funcionari del cos de mossos d’esquadra, independentment de la seva situació, pugui desenvolupar-se professionalment amb la dignitat i el respecte que es mereix.

Junts podem aconseguir un canvi!