Un Decret que neix vell i abandona els més vulnerables: la nostra intervenció al Consell de la Policia

El passat 17 de juliol va tenir lloc una nova sessió del Consell de la Policia, i un dels punts més calents sobre la taula va ser la proposta de l’Administració per a un nou Decret de la imatge institucional, els uniformes, les acreditacions i les distincions. Com ja sabeu, a AILMED SINDICAT no ens caracteritzem per callar davant del que considerem injust. La nostra valoració d’aquest projecte va ser directa i sense embuts, i volem compartir-la amb tots vosaltres.

Aquest és un decret que, lamentablement, neix vell, crea una profunda inseguretat jurídica i, el que és més greu i dolorós, abandona els nostres companys i companyes més vulnerables. La nostra crítica, exposada amb tota la contundència que mereix, es fonamenta en tres pilars que qualsevol membre del cos entendrà perfectament.

1. La injustícia de l’oblit institucional

El punt més indignant d’aquest projecte és la invisibilitat a la qual condemna més de 350 companys i companyes TSNP (Tècnics de Suport No Policial). El text no els regula, no els acredita i els nega un reconeixement que, paradoxalment, sí que atorga al personal jubilat. Mentre que un company jubilat podrà conservar l’uniforme com a símbol d’honor per una carrera de servei, a aquells que van patir una discapacitat en acte de servei se’ls condemna a l’oblit. És una discriminació intolerable i una manca de sensibilitat que no podem acceptar.

2. L’arbitrarietat com a norma de funcionament

El projecte està impregnat d’una filosofia d’opacitat preocupant. Es deixen temes clau, com la regulació de la imatge personal, a futures “instruccions” que s’escaparan de qualsevol negociació col·lectiva i del control d’aquest mateix Consell. A més, es crea un sistema per atorgar medalles basat en criteris tan subjectius i perillosos com “negligència”, “imperícia” o el “prestigi del cos”, valorats per una comissió triada a dit, sense representació sindical. Això no és un model de reconeixement just i transparent; és la porta oberta a un model de control totalment discrecional i arbitrari.

3. La devaluació del propi reconeixement

Finalment, el sistema que es proposa devalua allò que diu premiar. Un exemple flagrant és la compensació econòmica per a medalles atorgades a lesionats greus. Aquesta compensació:

• No s’actualitza des de l’any 2009. Portem 16 anys d’inflació acumulada que l’Administració simplement ignora.
• No és vitalícia. S’extingeix a l’edat de jubilació, com si la lesió que t’ha apartat del servei desaparegués per art de màgia. Si les seqüeles són per a tota la vida, la compensació ha de ser per a tota la vida.
• Tributa a l’IRPF, retallant encara més el seu valor real.

Aquest tracte suposa un greuge comparatiu sagnant amb altres cossos policials de l’Estat, on aquestes compensacions són vitalícies i no tributen. Ens preguntem si l’Administració ha lluitat prou, o si ha tingut alguna voluntat de lluitar, per aconseguir un tracte fiscal just per als seus policies.

Per tot això, des d’AILMED SINDICAT hem exigit una esmena a la totalitat. Volem un decret del segle XXI, fonamentat en la transparència, la seguretat jurídica i el respecte a TOTS i cadascun dels membres del cos de Mossos d’Esquadra.

Perquè conegueu de primera mà i sense filtres la nostra posició, a continuació reproduïm íntegrament la intervenció que el nostre representant va fer durant la sessió del Consell.

---

Intervenció d’AILMED SINDICAT al Consell de la Policia del 17 de juliol de 2025

“Bon dia. En nom d’AILMED SINDICAT, la nostra valoració d’aquest projecte de decret és rotunda: és un text que neix vell, és jurídicament insegur i, el més greu, és profundament injust amb els membres més vulnerables del cos.

La nostra crítica es basa en tres grans pilars:

Primer: La INJUSTÍCIA i l’OBLIT. El problema més greu d’aquest decret és el que NO diu. Fa invisibles a més de 350 companys i companyes amb discapacitat, els Tècnics de Suport No Policial que són membres del Cos. No els regula, no els dóna cap acreditació i els nega el reconeixement que sí que atorga al personal jubilat, creant una discriminació i un acte d’abandonament institucional inacceptable.

L’article 3.6 permet al personal jubilat conservar l’uniforme com a símbol d’honor, mentre que als companys que van haver de deixar el servei actiu per una discapacitat se’ls nega un honor similar. A uns, honors; als altres, l’oblit.

Segon: L’OPACITAT i l’ARBITRARIETAT. Aquesta manca de sensibilitat impregna tota la filosofia del decret, que podem resumir en dues paraules: opacitat i arbitrarietat.

Primer, se’ns presenta un xec en blanc: els temes clau, com la imatge personal, es deleguen a futures instruccions sense negociació ni control. Una tècnica legislativa que, al nostre parer, genera una profunda inseguretat jurídica per a tots els membres del cos i que, a la pràctica, buida de contingut la funció negociadora d’aquest mateix Consell de la Policia.

Segon, es crea un sistema de medalles dissenyat amb criteris subjectius com “negligencia o impericia” o el “prestigi del cos” per poder denegar-les. Ens preguntem, com se li explica a una família que la mort del seu ésser estimat en acte de servei no mereix el màxim honor perquè una comissió ha decidit, sota un criteri subjectiu, que la seva actuació “afectava el prestigi” del cos? És revictimitzar i afegir dolor a la pèrdua. Tenim molts casos als que se li denega medalla per tractar-se d’un accident “in itinere”. No és un acident igual? Amb aquests criteris subjectius tenim un model opac que genera una profunda desconfiança.

Una comissió de tècnica nomenada a dit, sense representació sindical ni de persones amb discapacitat (encara que sí és paritària), i amb “persones externes” amb una “trajectòria reconeguda” (el criteri és tan vague que pot servir per incloure persones sense cap coneixement real de la funció policial); i on la paraula “discrecionalitat” es converteix en un sinònim de poder absolut.

Tercer, i conseqüència de l’anterior: La DEVALUACIÓ del reconeixement. El resultat de tot plegat és un sistema que devalua el que diu premiar. La compensació econòmica per als lesionats greus està desfasada, amb xifres congelades des del 2009 que no s’han actualitzat amb l’IPC, no és vitalícia i tributa fiscalment, un greuge comparatiu inacceptable amb altres cossos policials de l’Estat.

L’article 9.3, que regula la compensació econòmica per als qui reben la Medalla d’Or per una incapacitat greu en acte de servei. Aquest hauria de ser un dels articles més protectors i generosos del decret, però la seva redacció actual devalua el reconeixement i el fa insuficient.

En primer lloc, l’article es limita a dir que les quantitats es regulen per una Ordre del 2009, perdent l’oportunitat d’actualitzar unes xifres que, a la pràctica, porten congelades des de l’any 2009. És una manca de sensibilitat deixar que la compensació per la lesió més greu es quedi desfasada per la inflació. Estem parlant d’una ordre de fa 16 anys.

En segon lloc, s’estableix que la prestació s’extingeix en arribar a l’edat de jubilació. Això és un greuge comparatiu inacceptable amb altres cossos policials de l’Estat, on aquestes prestacions tenen caràcter vitalici. Una recompensa per una lesió que t’incapacita de per vida ha de ser, per lògica i per justícia, una recompensa de per vida. La lesió no desapareix quan un es jubila.

I en tercer lloc, la injustícia es completa amb la fiscalitat. Aquesta prestació tributa a l’IRPF, reduint encara més el seu valor real, fet que tampoc no passa a altres cossos policials.

Una “remuneració econòmica” periòdica com aquesta es classifica com a rendiment del treball o similar, i per tant, subjecta a impostos.

Ens preguntem si l’Administració en el seu moment va fer totes les gestions necessàries davant l’Estat per aconseguir un tracte fiscal just i homologable per als seus policies.

Per altra banda, el talent acadèmic es liquida amb una medalla simbòlica en lloc d’una inversió real en la carrera professional com proposem nosaltres a la taula de negociació amb un complement per competències aplicades. El reconeixement de la formació universitària i el talent intern no ha de ser una medalla. És una qüestió d’estructura salarial i de carrera professional.

No es preveu cap mecanisme per retirar-les a qui actuï de manera deshonrosa, tot i que sí que es preveu per a persones externes al cos. Un doble estàndard incoherent que demostra una manca de compromís amb l’exemplaritat.

Per tot això, no podem acceptar aquest text. Aquest decret necessita una esmena a la totalitat.

Exigim un nou redactat basat en la seguretat jurídica, la transparència i, sobretot, en la inclusió i el respecte a la dignitat de TOTS els membres del cos, sense excepcions. Volem un decret per a una policia del segle XXI, no un reglament que perpetua l’opacitat i oblida els seus.

Moltes gràcies.”

Descarrega aquí aquest comunicat i penja’l als taulers dels serveis!