Des d’AILMED SINDICAT, ens fem ressò de la recent jornada «Superant Obstacles», celebrada el passat 31 de març a l’Auditori del Complex Central dels Mossos d’Esquadra. Volem començar per aplaudir sincerament la iniciativa, organitzada per l’Àrea de Responsabilitat Social Corporativa i la Fundació dels Mossos. Les històries compartides per la mossa Núria Castellano, el caporal Jeremías Mateo i el comissari Xavier Gámez van ser profundament emotives i un exemple colpidor de resiliència, fortalesa i esperança davant les adversitats més dures que la vida pot presentar. Les seves paraules, plenes d’autenticitat i optimisme, van deixar una empremta inesborrable i ens recorden la increïble capacitat humana per sobreposar-se i trobar llum fins i tot en els moments més foscos. Va ser, sens dubte, una jornada inspiradora que mereix tot el nostre reconeixement.
Tanmateix, i precisament per la força del missatge transmès en aquest acte, des d’AILMED SINDICAT no podem evitar sentir una profunda incredulitat i decepció en contrastar aquesta celebració de la superació personal amb la realitat que viuen diàriament molts dels nostres companys i companyes amb discapacitat dins del Cos de Mossos d’Esquadra. Perquè, lamentablement, mentre s’aplaudeixen històries de superació d’obstacles externs, la pròpia administració del Cos sembla entestada a crear i perpetuar obstacles interns per a aquells funcionaris que ja conviuen amb limitacions significatives.
Ens referim, en primer lloc, a la flagrant vulneració del dret a la mobilitat que pateixen molts companys, especialment aquells que ocupen places de Tècnic de Suport No Policial (TSNP). Tal com ja vam denunciar en el nostre article «Dret a la mobilitat al Cos de Mossos d’Esquadra: només si no tens cap discapacitat?», l’administració considera aquestes places pràcticament inamovibles per a les persones amb discapacitat que les ocupen. Això es tradueix en un tracte profundament injust i inhumà: funcionaris obligats a romandre en destinacions llunyanes als seus domicilis, separats de les seves famílies i del seu entorn de suport vital, sense poder optar a places més properes que els permetrien una millor conciliació i qualitat de vida.
On queden aquí els drets humans d’aquestes persones? On queda el respecte a la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i les directives europees que insten a garantir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació? On queden els ajustos raonables, que en aquest cas implicarien simplement permetre una mobilitat similar a la de la resta de funcionaris, sense suposar cap càrrega desproporcionada per a l’administració? Exigim solucions que respectin la dignitat d’aquests companys, que valorin la seva aportació i tinguin en compte les seves limitacions, facilitant el seu acostament al nucli familiar i social.
Volem un tracte humà, no una condemna administrativa disfressada d’immobilitat.
Però la injustícia no acaba aquí. Com també hem exposat recentment a «Discriminació: la negació de la carrera professional als funcionaris del Cos de Mossos d’Esquadra amb una discapacitat», la discriminació en el desenvolupament professional és una altra realitat inadmissible.
A molts funcionaris amb discapacitat se’ls nega sistemàticament la possibilitat de progressar en la seva carrera, de promocionar, d’assumir noves responsabilitats o de reorientar la seva trajectòria dins del Cos, simplement per la seva condició. Es menysté el seu talent, la seva experiència i la seva vocació de servei públic, aixecant barreres que no tenen cap altra justificació que la pura discriminació.
Resulta paradoxal i dolorós veure com una institució que organitza jornades per lloar la capacitat de «superar obstacles» sigui, alhora, la responsable directa de crear-ne de nous i sovint insalvables per als seus propis membres amb discapacitat.
Com podem parlar de valors com la resiliència i la integració si, a la pràctica, es nega a aquests companys drets fonamentals com la mobilitat o el desenvolupament professional en igualtat de condicions?
Des d’AILMED SINDICAT, no podem ni volem restar en silenci davant d’aquesta doble moral. Celebrem la inspiració que ens ofereixen històries com les escoltades a la jornada «Superant Obstacles», però exigim que aquesta inspiració es tradueixi en accions concretes i coherents per part de l’administració. Reclamem un canvi radical d’actitud: que es respectin escrupolosament els drets de tots els funcionaris, sense excepció; que s’implementin ajustos raonables reals i efectius; que s’elimini qualsevol forma de discriminació en la mobilitat i la carrera professional; i que es tracti a cada company i companya amb la humanitat, el respecte i la dignitat que mereixen.
Els veritables obstacles que han de superar els nostres companys amb discapacitat no haurien de ser els que els imposa la seva pròpia institució. És hora que l’administració reflexioni i actuï amb justícia i empatia. Nosaltres continuarem lluitant incansablement perquè així sigui.
AILMED SINDICAT
Al teu costat, defensant els teus drets.