28,8 milions d’euros anuals en lloguers: La hipoteca que ofega el futur dels Mossos d’Esquadra

Cada any, el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya destina més de 28,8 milions d’euros únicament al pagament de lloguers per a comissaries i centres d’emergències. Aquesta xifra, extreta de la memòria oficial de pressupostos per al 2023, revela una dependència estructural del mercat immobiliari privat per sostenir la seguretat del país, i planteja seriosos dubtes sobre l’eficiència, la planificació i, en definitiva, la responsabilitat amb què es gestionen els nostres recursos.

El desglossament d’una despesa milionària

Aquest enorme cost operatiu no és abstracte, sinó que es concentra en contractes d’arrendament amb xifres que impressionen. Estem parlant de contractes milionaris que sostenen les estructures més bàsiques del nostre cos, mentre el flux de diners públics cap a mans privades assoleix magnituds de vertigen.

Segons les dades oficials, els lloguers més cars del Departament d’Interior són:

• Seu central de la policia (Sabadell): El cost anual dels dos contractes principals per a aquest complex ascendeix a 10.282.376,64 €. Més de deu milions per la seu central d’un cos policial que no posseeix ni un sol totxo de l’edifici.
• Comissaria de Taquigraf Garriga (Barcelona): Suposa una despesa anual de 2.502.316,51 €.
• Comissaria de Plaça Espanya, 1 (Barcelona): L’arrendament d’aquesta cèntrica comissaria costa 2.471.479,57 € cada any.
• Centre d’Atenció i Gestió de Trucades 112 (Reus): Aquesta infraestructura crítica funciona en un edifici llogat per 1.971.709,88 € anuals.
• Comissaria de Torras i Bages (Barcelona): El seu lloguer anual és de 1.469.719,70 €.

La suma total, només considerant una part de la Direcció General de la Policia i el centre 112, assoleix els 28.811.707,23 € anuals. Diners que surten de les arques públiques i que no tornaran mai en forma de patrimoni.

Una estratègia fallida: Condemnats a la provisionalitat

La pregunta fonamental que sorgeix d’aquestes dades és si aquesta estratègia és financerament prudent. En una dècada, el Departament d’Interior haurà gastat més de 280 milions d’euros només en aquests lloguers, sense que ni un sol d’aquests edificis passi a formar part del patrimoni públic. Són diners que no generen cap actiu per a la Generalitat.

Llogar no és una estratègia, és una condemna a la provisionalitat. És condemnar el cos de Mossos d’Esquadra a no tenir un patrimoni sòlid, a dependre de contractes amb tercers per a la nostra operativa diària. Les queixes per deficiències estructurals, problemes de climatització o falta d’espai per adaptar-se a les noves necessitats policials són una constant. Quan l’edifici no és teu, qualsevol millora estructural depèn d’una negociació amb el propietari, la qual cosa ens deixa lligats de mans i peus.

La compra o construcció d’immobles requereix una inversió inicial elevada, però a llarg termini es converteix en un estalvi i en un actiu patrimonial. La dependència de contractes d’arrendament, especialment per a infraestructures crítiques com la seu central de la policia, genera una vulnerabilitat estratègica i una evident falta de previsió financera.

Una policia moderna i sòlida necessita infraestructures pròpies, planificades per a les nostres necessitats operatives, no adaptacions en edificis llogats a preu d’or.

El cost d’oportunitat: Què podríem fer amb 28,8 milions cada any?

Aquests 28,8 milions no són només un número en un pressupost. Són els recursos que ens falten al carrer. Són les hores extres que no es paguen com caldria, els vehicles amb centenars de milers de quilòmetres que no es renoven, les armilles que triguen a arribar o la manca d’efectius que patim a totes les comissaries.

Cada milió d’euros que es destina a un lloguer és un milió menys per a la nostra seguretat, per a la nostra formació i per a les nostres condicions laborals. Amb aquesta quantitat anual se’ns pot dotar de material de primera qualitat o modernitzar tecnològicament el cos per afrontar els reptes del segle XXI. 

En canvi, es prefereix enriquir propietaris immobiliaris. L’Administració, any rere any, pren una decisió. I la decisió, reflectida als pressupostos, sembla que ha estat prioritzar la signatura de xecs a arrendadors per sobre de la inversió directa en els homes i dones que vesteixen l’uniforme.

Construir sobre roca o sobre sorra: L’hora de les decisions

La seguretat és un dels pilars fonamentals d’una societat, i la seva solidesa depèn directament de la de la institució que la garanteix. Avui, els fonaments d’una part crucial d’aquesta institució a Catalunya no estan fets de formigó i acer públics, sinó de contractes de lloguer temporals.

Per això, les preguntes al Govern són ineludibles: Existeix un pla estratègic per aturar aquesta sagnia i construir un patrimoni propi per a les forces de seguretat? Fins quan es prioritzarà el pagament de rendes milionàries per sobre de la inversió directa en els recursos humans i materials que exigeix la policia de Catalunya?

La resposta definirà si volem continuar construint sobre la sorra d’un model insostenible o si, d’una vegada per totes, es comença a invertir en els fonaments de roca que mereixen els mossos, les mosses i el futur de la nostra seguretat. La prioritat ha de ser aquesta.

La nostra força rau en la nostra unió. Seguim lluitant.

AILMED SINDICAT