Revelacions sorprenents a la darrera sessió de la COPSA

El 29 de febrer, l’associació AILMED va participar en una sessió ordinària de la Comissió Permanent de Segona Activitat (COPSA) del cos de mossos d’esquadra. 

A continuació, sintetitzem els punts més destacats.

Algunes dades

Com a dades rellevants, es va comunicar que del total de 18311 membres del cos hi ha 379 persones amb discapacitat que ocupen places de tècnics de suport no policial (2% del total) i 522 persones en segona activitat (2,8% del total). Actualment, hi ha 52 expedients de llocs de segona activitat en tràmit.

Més del 95% de les persones al cos de mossos d’esquadra es troben en primera activitat i totalment operatius.

Fins al moment, l’administració ha entregat regularment en aquesta comissió tot un seguit de taules amb dades actualitzades referents a la situació de segona activitat i també sobre les persones amb discapacitat que ocupen places de tècnic de suport no policial (TSNP). Tanmateix, l’administració diu que a partir d’ara algunes d’aquestes taules ja només ens les proporcionaran de forma anual o trimestral.

Punts més destacats

1.- L’administració insisteix a no voler recollir en cap document les funcions dels TSNP. En aquest sentit, aquestes places són a extingir i fa la sensació que per l’administració sembla una qüestió intranscendent.

2.- Presentem unes queixes sobre pressions inapropiades per obligar a tornar a comissaries a una persona amb discapacitat que, per qüestions mèdiques, ocupa plaça de TSNP fora de la Direcció General de la Policia. 

Unes pressions que han generat indignació, que s’han produït per part de comandaments policials i també de personal d’administració, i per les quals, tot i que l’administració considera que aquestes conductes no s’hauran de repetir, no es demanen disculpes malgrat el tracte injust i humiliant que s’ha donat a aquesta persona amb discapacitat.

3.- Sobre la proposta de document de preguntes freqüents sobre la situació de segona activitat, continua oberta a aportacions que han de fer arribar els sindicats i queda per ser tractada més endavant. 

4.- En el punt sobre el procediment per a concretar funcions de la persona que passa a segona activitat, es va preguntar sobre la funció dels caps dels llocs on va destinat el funcionari. Sembla que, a posteriori del Tribunal de Segona activitat, els caps i el servei de Seguiment i Valoració Mèdica es comuniquen o fan reunions per concretar funcions.

S’ha de dir que aquestes “reunions” per concretar funcions no estan regulades al decret de segona activitat. No pot haver-hi una mena de “segon tribunal” que dirimeixi les funcions que ha de fer el funcionari.   

L’administració respon que els caps generen algun tipus d’informe, però el funcionari en cap moment té accés a què es diu, no pot fer recurs, al·legacions o aportar el que hagi de dir el pèrit del funcionari. Senzillament, se li comunica la decisió al funcionari de paraula.

Tot plegat genera molts dubtes sobre la transparència del procés.

5.- Sobre les reunions del Tribunal de segona activitat, l’administració reconeix que tot i que estan malament de personal al Servei de Vigilància de la Salut, s’aconsegueix fer un mínim d’una reunió del tribunal al mes. 

6.- Sobre la possibilitat de fer teletreball per disminució de les capacitats psicofísiques, l’administració va contestar que no, sense més ni més.

7.- Vam preguntar per la recent adjudicació del servei de prevenció de riscos laborals, especialitat de medicina del treball, per al personal del Departament d’Interior per a l’any 2024 a l’empresa QUIRÓN PREVENCIÓN, SLU.

L’administració va dir que confia que sabran fer la feina “de què no hi hagi excessives persones en segones activitats”. 

Resulta sorprenent, i molt revelador, que l’administració reconegui que l’objectiu sigui aquest. Desconeixem quins “mètodes” deuen utilitzar per assolir-ho en les valoracions mèdiques. 

Malgrat reconèixer això, i tenint en compte que aquesta empresa privada du a terme reconeixements mèdics previs en relació amb l’adaptació del lloc de treball i segona activitat, de sobte l’administració va dir que aquest tema no es considera competent tractar-ho a una comissió de segona activitat i que per això hi ha una comissió de riscos laborals, que és on s’ha de tractar. 

Aquesta és una actitud molt poc seriosa i professional que l’administració sembla que fa servir quan vol per evitar parlar de certs temes que estan claríssimament relacionats amb la segona activitat i dels quals tenim dret a conèixer tota la informació.