La ‘Salut Mental’ al Departament d’Interior: Hipocresia i Discriminació als Mossos d’Esquadra

Ahir, com si es tractés d’un acte d’autocelebració, el Departament d’Interior va decidir saltar al carro de la conscienciació sobre la salut mental. El Dia Mundial de la Salut Mental es va convertir en una oportunitat perquè aquest departament destaqués la importància de la salut mental a la societat i, més concretament, als llocs de treball, incloent-hi els Mossos d’Esquadra. Així, entre retòrica sobre l’estigma i les preocupacions per la salut mental dels treballadors, el departament va fer ressò, amb un article al Portal de la Direcció General de la Policia, d’un informe de l’entitat Obertament. Lamentablement, tota aquesta paraula es contradiu amb els fets reals, com veurem més endavant.

La hipocresia del departament d’Interior

Darrera la cortina d’aquesta celebració oportuna i aquesta preocupació aparent pel benestar dels treballadors es troba la realitat de com actua el departament d’Interior. Fa temps, com ja us vam explicar, el Comitè de Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU va emetre un dictamen sobre un cas de discriminació greu als Mossos d’Esquadra. En aquest cas, un afiliat nostre amb una discapacitat psíquica va ser declarat permanentment incapacitat per a la seva feina com a agent de policia.

Què va fer el Departament d’Interior? En lloc d’explorar ajustos raonables o proporcionar un suport adequat, van expulsar a aquest individu sense miraments. És important destacar que en aquell moment no existia una regulació que permetés aquests canvis de llocs de treball, cosa que va proporcionar l’excusa perfecta per desfer-se del problema de cop.

Por a la discriminació i l’estigma

La realitat és que, malgrat les belles paraules sobre la salut mental i els esforços per combatre l’estigma, les xifres revelen una altra història. Segons l’informe d’Obertament, el 90% de les persones treballadores amb problemes de salut mental no se senten capaces de parlar obertament sobre els seus problemes a la feina i els oculten. El 45% d’ells creu que serien tractats injustament i discriminats si fossin oberts sobre els seus problemes. Aquesta por de l’estigma és molt real i té conseqüències directes, com ara l’absentisme i el presentisme, i fins i tot la pèrdua de talent.

Una visió estreta i poc compassiva

El cas exposat davant de l’ONU del nostre afiliat és un exemple clar de la discriminació que molts treballadors amb discapacitats pateixen. En lloc d’avaluar les capacitats i d’explorar ajustos raonables per a aquest individu, el Departament d’Interior va basar la seva decisió en un informe de la Unitat de Vigilància de Salut. Aquest informe va fer servir criteris subjectius per afirmar que l’autor no era adequat per a la tasca de suport a la Direcció General de la Policia, amb l’excusa de la possible “agreujament del seu estat de salut”. En lloc de veure el potencial de l’individu, l’informe es va centrar en el model mèdic de la discapacitat, una visió estreta i poc compassiva.

El departament d’Interior adjunta un vídeo a l’article del Portal en el qual llença el missatge “demanar ajuda és una fortalesa” i esmenta els recursos disponibles per a tots els cossos operatius per tal de demanar ajuda.

Creieu que, després de l’exemple de discriminació donat amb el nostre afiliat, es pot confiar en els recursos disponibles del departament d’Interior?

La resposta sembla evident.

La trista veritat

En resum, tota aquesta propaganda sobre la importància de la salut mental i la preocupació pels treballadors sembla ser només una capa de pintura brillant per ocultar la discriminació real que persisteix dins del Departament d’Interior.

Mentre continuen fent propaganda, el nostre afiliat no rep cap solució després del dictamen de Nacions Unides i ha d’acudir als tribunals.

Les celebracions públiques i les bones intencions no poden amagar la veritat: els treballadors amb problemes de salut mental i discapacitats continuen sent víctimes d’estigmatització i discriminació. És hora que el Departament d’Interior abandoni la hipocresia i posi en pràctica les recomanacions que ells mateixos defensen: promoure converses obertes, campanyes desestigmatitzants i formació en salut mental. Només així es podran eliminar les barreres que impedeixen el benestar dels treballadors i crear una cultura organitzacional realment saludable.