Segona Activitat a Mossos d’Esquadra: Les persones grans o amb disminucions haurien de fer “excepcionalment” tasques operatives?

El passat 23 de novembre vam assistir a una sessió extraordinària de la Comissió Permanent de Segona Activitat (COPSA) de mossos d’esquadra.

Aquesta reunió extraordinària es va centrar en el tema sobre què entenem per funcions operatives i no operatives amb relació a la situació de segona activitat. 

L’administració va aportar una proposta de redactat per a la definició del concepte “operativitat”, que us transmetem:

“En eI si de la Comissió Permanent de Segona Activitat s’ha considerat necessari, als efectes de clarificar l’aplicació del punt 32 de l’Ordre IRP/413/2009, de 10 de setembre, de determinació de les funcions de l’activitat policial que es poden dur a terme en els llocs de treball de les diferents categories del cos de Mossos d’Esquadra susceptibles de ser proveïts en la situació administrativa especial de segona activitat.

A aquests efectes, es proposa el següent redactat:

Operativitat: conjunt d’accions encaminades a la protecció dels drets i les garanties col·lectives que les persones membres del cos de Mossos d’Esquadra duen a terme sobre el terreny, impliquen un contacte directe i físic amb la ciutadania i poden comportar intervencions de reacció.

Per tal d’avaluar si una determinada funció pot ser considerada operativa o no, d’acord amb aquesta definició, cal tenir en compte l’habitualitat, entenent que s’ha d’assumir la possibilitat que excepcionalment es presenti alguna situació que respongui a la definició d’operativitat.

Només en el cas que la persona funcionaria es trobi en situació administrativa de segona activitat per raó de la minva de l’aptitud psicofísica i d’acord amb les limitacions determinades pel tribunal mèdic s’entén que no té la capacitat d’intervenir en aquestes situacions excepcionals.”

Algunes consideracions sobre funcions i tasques en situació de segona activitat

En relació amb la situació administrativa especial de segona activitat regulada a la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, si anem a l’article 61.2, ens diu que per disminució de les condicions físiques o psíquiques es pot passar a prestar serveis complementaris en segona activitat dins el mateix Cos o en llocs pertanyents a altres cossos de la Generalitat que siguin adequats a llur nivell i llurs coneixements. 

Per tal motiu, aquest aspecte afecta directament a l’ordre IRP/413/2009, de 10 de setembre, sobre funcions en segona activitat. 

En relació amb les tasques té dues afectacions: Que han de ser funcions complementàries i, per tant, que les funcions en segona activitat no són de caràcter operatiu.

En segona activitat NO es realitzen tasques fonamentals de la professió, es realitzen altres funcions complementàries.

Però, quines són tasques fonamentals? Són les que l’administració defineix amb el terme “operativitat”?

Només cal mirar l’article 12 de la Llei 10/1994, d’11 de juliol, de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, per constatar quines són tasques fonamentals.

És complicat trobar una definició acurada del terme “operativitat” que sintetitzi el contingut d’aquest article.

En relació amb això, hem d’apuntar que si es pot fer el treball essencial de policia, és a dir, les tasques fonamentals, no té cap sentit passar a segona activitat. Si es tenen “dificultats” o “limitacions” per fer les funcions fonamentals o ordinàries vol dir que hi ha una disminució de la capacitat (discapacitat) i que no s’està en igualtat de condicions amb els altres treballadors.

Precisament, el fet que no es tinguin les capacitats necessàries respecte a mantenir el caràcter operatiu del servei, o el que és el mateix, que no es puguin desenvolupar les tasques fonamentals o funcions principals per motiu de disminució de la capacitat, és el motiu de passi a segona activitat. 

A més a més, les funcions complementàries han de ser adaptades a les patologies que tingui el funcionari, ja que la llei parla de disminució de de les condicions físiques o psíquiques, o el que és el mateix, disminució de la capacitat (discapacitat). A més a més, s’ha de donar al funcionari la formació adequada i necessària per poder desenvolupar les funcions.

I en una situació de segona activitat per edat?

En el context de la segona activitat per edat, a partir dels 57 anys, tot i que algunes capacitats físiques poden minvar amb l’edat, hi ha àrees on l’experiència i habilitats específiques poden millorar. Tasques administratives o que requereixen experiència i presa de decisions poden no experimentar un declivi i, de fet, podrien millorar amb l’edat.

No obstant això, activitats que requereixen una mobilització intensa de facultats físiques o una alta càrrega sensorial poden experimentar un declivi a mesura que l’edat avança. En una professió de particular risc i penositat com és la policial, canviar les condicions de treball amb el passi a una segona activitat, com a part de l’adaptació per als treballadors de major edat, ajuda a reduir riscos per a la salut i, per tant, mitiga l’impacte de l’envelliment en el rendiment laboral.

Al personal de major edat en segona activitat se li haurien d’assignar tasques complementàries que s’alineïn amb les seves forces i experiències, aprofitant les seves habilitats sense posar en perill la seva salut o seguretat. En resum, l’adaptació de l’entorn laboral amb el passi a una segona activitat pot ser fonamental per optimitzar el rendiment i sobretot el benestar dels treballadors grans.

No seria correcte posar en perill la salut o seguretat dels treballadors fent funcions operatives, fins i tot de manera excepcional, com apareix a la proposta de l’administració. La seguretat i el benestar dels treballadors són consideracions absolutament fonamentals en qualsevol entorn laboral.

És essencial trobar un equilibri que permeti a aquestes persones grans contribuir de manera significativa sense exposar-los a riscos innecessaris.

Algunes conclusions

En conclusió, la discussió sobre la operativitat en la segona activitat revela la complexitat inherent a la definició de funcions operatives i no operatives. La proposta de redactat presentada per la Comissió Permanent de Segona Activitat és un calaix de sastre que planteja incertesa i molts interrogants.

És evident que la distinció entre tasques fonamentals i complementàries requereix una anàlisi més detallada, considerant la diversitat de situacions i adaptant-se a les necessitats dels funcionaris.

En última instància, la claredat en la definició d’operativitat és essencial per garantir una transició coherent i respectuosa per als membres del cos en aquesta situació administrativa especial.

En síntesi, la segona activitat, ja sigui per edat o disminució psicofísica, requereix una adaptació que prioritzi la seguretat i el benestar dels treballadors. Aquesta adaptació, basada en tasques complementàries a les fonamentals, demana una consideració detallada de les capacitats individuals. L’objectiu és proporcionar un entorn laboral propici per al desenvolupament òptim de les habilitats dels treballadors grans o amb disminucions, evitant exposicions innecessàries a riscos operatius.