Reforma legal sobre la incapacitat permanent: Acabarà sent una presa de pèl?

Des d’AILMED SINDICAT, ens dirigim avui a vosaltres amb un sentiment profund d’incredulitat i preocupació. Avui mateix, dijous, s’ha dut a terme a la Comissió de Treball del Congrés dels Diputats la votació sobre una reforma legal que, aparentment, busca un objectiu lloable: eliminar l’extinció automàtica del contracte de treball en casos d’incapacitat permanent sobrevinguda. Una meta que, sobre el paper, hauria de ser motiu de celebració. Tanmateix, la realitat del text presentat ens obliga a qüestionar-ho tot.

Volem compartir amb vosaltres una reflexió urgent sobre aquesta proposta. Des d’AILMED SINDICAT, hem intentat activament contribuir a millorar aquest projecte. 

Vam fer arribar esmenes concretes a SUMAR, buscant polir un text que ja ens generava seriosos dubtes. 

Es va parlar d’aquestes esmenes en una reunió a Barcelona amb la Sra. Aina Vidal Sáez, Diputada al Congrés dels Diputats per SUMAR i, entre altres càrrecs, Presidenta de la Comissió de Treball, Economia Social, Inclusió, Seguretal Social i Migracions.

Vam enviar una carta formal el 19 de setembre de 2024 a la Vicepresidenta del Govern, Sra. Yolanda Díaz, expressant la nostra opinió i posant en qüestió la viabilitat i justícia del redactat inicial. La resposta? Un silenci absolut. Se’ns ha ignorat completament. I això, ja era un mal presagi.

Però el més greu és el contingut del dictamen que es vota. Amb tota sinceritat, ens sembla lamentable. Analitzem-ne alguns fragments clau que ens han deixat estupefactes:

Es diu que per valorar si l’adaptació del lloc de treball suposa una càrrega excessiva per a l’empresa:

“[…] carga es excesiva para la empresa se tendrá en cuenta si puede ser paliada en grado suficiente mediante medidas, ayudas o subvenciones públicas para personas con discapacidad, así como los costes que la adaptación implique, en relación con el salario medio, el tamaño y el volumen de negocios de la empresa”.

I, atenció a això, sobre les conseqüències econòmiques per al treballador que aconsegueixi mantenir la seva feina adaptada:

“[..] los efectos económicos de la prestación de incapacidad permanente quedarán suspendidos en tanto se mantenga el desempeño del mismo puesto de trabajo con adaptaciones, u otro que resulte incompatible con la percepción de la pensión que corresponda, de acuerdo con el artículo 198 […]”

Parem-nos a pensar un moment. Ens estan dient que l’empresari podrà rebre ajudes públiques per adaptar el lloc, mentre que la persona treballadora amb discapacitat, aquella a qui se suposa que es vol protegir, perdrà la seva prestació econòmica si continua treballant a la mateixa empresa? De veritat? Quina mena de solució és aquesta? Com es pot presentar això com un avenç?

Aquesta proposta de reforma legal va sorgir com a conseqüència d’una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), però és que resulta que xoca frontalment amb el que estableix la justícia europea.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) de 18 de gener de 2024 (assumpte C‑631/22), origen d’aquesta reforma legal, és meridianament clara sobre la compatibilitat de les prestacions per discapacitat i el manteniment de l’ocupació. El TJUE diu literalment:

“El hecho de que, en virtud de la normativa nacional controvertida en el litigio principal, se reconozca la incapacidad permanente total a petición del trabajador y de que esta le dé derecho a una prestación de seguridad social, a saber, una pensión mensual, conservando al mismo tiempo la posibilidad de dedicarse al ejercicio de otras funciones, carece de relevancia a este respecto.” (Punt 49)

“En efecto, tal normativa nacional, en virtud de la cual un trabajador con discapacidad está obligado a soportar el riesgo de perder su empleo para poder disfrutar de una prestación de seguridad social, menoscaba el efecto útil del artículo 5 de la Directiva 2000/78, interpretado a la luz del artículo 27, apartado 1, de la Convención de la ONU, según el cual se debe salvaguardar y promover el ejercicio del derecho al trabajo, incluso para las personas que adquieran una discapacidad durante el empleo, y el mantenimiento en el empleo.” (Punt 50)

I afegeix, responent a possibles arguments sobre competències nacionals:

“[…] en cuanto a la alegación formulada por el Gobierno español en sus observaciones escritas, según la cual el Estado miembro afectado es el único competente para organizar su sistema de seguridad social y determinar los requisitos para la concesión de las prestaciones en materia de seguridad social, procede recordar que, en el ejercicio de dicha competencia, ese Estado miembro debe respetar el Derecho de la Unión” (Punt 51)

Què ens diu, doncs, el TJUE de manera inequívoca?

1. Que una llei nacional que vincula rebre una prestació amb perdre la feina va en contra del principi de protegir i promoure el dret al treball.
2. Que obligar un treballador a arriscar-se a perdre la feina per accedir a una prestació viola la legislació europea i la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat.
3. Que, específicament en casos d’«incapacitat permanent total» (que afecta només les funcions habituals però permet exercir-ne d’altres), el treballador no està obligat a perdre la feina per poder gaudir de la prestació. Pot mantenir l’ocupació (en funcions diferents o adaptades) i rebre la prestació corresponent.

Davant d’aquesta claredat judicial, la pregunta que ens fem des d’AILMED SINDICAT és inevitable: estem llegint tots la mateixa sentència? Perquè el text de la reforma que es presenta avui contradiu de manera flagrant el criteri del TJUE. Sembla ignorar-lo deliberadament.

S’està venent aquesta reforma amb “bombo i platerets” mediàtics com un gran pas endavant, però s’amaga la lletra petita més dolorosa: aquestes persones perdran les seves prestacions si continuen treballant a la seva empresa. On és l’avenç aquí?

La crua realitat és que, amb aquesta reforma, el més beneficiós per al treballador afectat per una incapacitat permanent total seguirà sent… canviar d’empresa i, possiblement, de professió si vol compatibilitzar feina i prestació. Exactament com fins ara. Seguim igual, o potser pitjor, perquè es crea una falsa expectativa.

La readaptació dins la mateixa empresa es convertirà en un perjudici econòmic directe per al treballador (perquè perdrà la prestació) i, paradoxalment, en un possible benefici per a l’empresari (que podrà rebre ajudes). És una situació completament absurda.

La situació ens sembla surrealista. Des d’AILMED SINDICAT no podem restar callats davant d’una reforma que, sota una aparença de protecció, amaga una trampa per als treballadors més vulnerables i ignora les directrius europees. Esperem que la reflexió s’imposi i es reconsideri aquest text abans no sigui massa tard. Continuarem lluitant pels drets de tots els treballadors i treballadores, denunciant aquestes incongruències que ens semblen inacceptables.