VISIBLES I NECESSARIS: Per un cos de Mossos d’Esquadra que no deixi ningú sense carrera professional

Avui, 3 de desembre, Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat, declarat per Nacions Unides, les institucions s’omplen de missatges sobre la inclusió. És un dia necessari per visibilitzar, però també per reflexionar. Més enllà dels llaços i les fotos oficials, la veritable mesura del compromís d’una organització es veu en com tracta els seus membres quan la vida els colpeja.

Des d’AILMED SINDICAT, volem aprofitar aquesta data no per al retret estèril, sinó per posar sobre la taula una realitat que el Departament d’Interior té avui l’oportunitat —i el deure moral— de corregir. No parlem de caritat; parlem de dignitat professional i d’eficiència policial.

La paradoxa del Consell: Una anomalia a resoldre

Permeteu-me il·lustrar la situació actual amb un exemple molt real que vivim dins la nostra organització.

Imaginem un membre del Consell de la Policia, l’òrgan on es decideix el futur del cos. Aquesta persona debat i negocia directament amb la cúpula d’Interior. La seva veu és vàlida, el seu vot compta. Però, paradoxalment, segons l’actual projecte de Decret d’imatge institucional, els uniformes, les acreditacions i les distincions de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, aquesta persona es troba en un llimb administratiu.

Per què? Perquè és una persona amb discapacitat que ocupa plaça de Tècnic de Suport no Policial (TSNP).

Mentre el decret encerta en reconèixer l’honor dels companys jubilats permetent-los conservar l’uniforme —un gest que aplaudim—, es produeix un buit incomprensible amb aquells que, per discapacitat o malaltia, han passat a una segona línia. El text no els regula, no els acredita i els nega un reconeixement.

Avui ens trobem amb la contradicció que l’Administració té representants sindicals i treballadors als quals no reconeix una acreditació clara com a membres del cos. 

No són policies, no fan de policies, no porten uniforme de policia… però continuen sent funcionaris del Cos de Mossos d’Esquadra. Només demanem que es reconegui la pertinença i no se’ls condemni a l’oblit.

Aquest és un greuge simbòlic i una manca de sensibilitat que es pot —i s’ha de— solucionar amb voluntat política.

Del compromís signat a la realitat aplicada

El Departament d’Interior ha estat un actor clau i proactiu en el Pacte Nacional pels Drets de les Persones amb Discapacitat (PNDPD). Celebrem que el Departament d’Interior hagi participat en la redacció de l’Eix 4 sobre inserció laboral, apostant per la carrera professional i la no discriminació.

Ara és el moment de la coherència. Interior té l’oportunitat d’or per ser pioner i aplicar “a casa” allò que defensa “a fora”. No té sentit signar grans acords d’alineació amb l’ONU si després, la normativa interna del cos tracta el funcionari amb discapacitat com algú que ha “sortit del sistema”, negant ascensos, bloquejant la carrera professional i amagant la seva existència.

La veritable modernització del cos passa per entendre que l’ambició de prosperar en aquest cos, no ha de morir el dia que et diagnostiquen una discapacitat.

L’adaptació del lloc de treball no és un favor, és un dret que permet al professional continuar aportant valor.

Un actiu que no podem perdre

Mirem-ho des d’una òptica d’eficiència. Un policia de més de 50 anys amb una lesió física potser no pot córrer darrere d’un sospitós, però conserva intacte el seu “cervell policial”. Dècades d’experiència en investigació, en logística, en gestió d’equips o en intel·ligència.

El model actual, que sovint relega aquests perfils a l’oblit o nega la seva promoció, és un malbaratament de capital humà. Cap empresa privada d’alt nivell es permetria el luxe de arraconar els seus sèniors només perquè necessiten una adaptació física. El talent és el recurs més car de formar; aprofitem-lo.

Integrar, acreditar i permetre la promoció dels companys amb discapacitat no és només justícia social; és intel·ligència corporativa. Evitem que se sentin “joguines trencades” i convertim-los en peces clau de l’engranatge de suport del Cos.

Una mà estesa per avançar

En aquest 3 de desembre, des d’AILMED SINDICAT enviem un missatge clar al Departament d’Interior. Estem en un moment de diàleg i tenim la possibilitat d’avançar cap a un model millor:

1. Reconeixement: Modifiquem el Decret d’imatge perquè els TSNP tinguin l’acreditació i el reconeixement que mereixen per dignitat.
2. Progrés: Dissenyem una carrera professional real per a les persones amb discapacitat del nostre Cos. La discapacitat no pot ser un sostre de vidre.
3. Compliment: Fem realitat els punts del Pacte Nacional dins del cos de Mossos d’Esquadra.

Company, companya: la teva situació administrativa no defineix la teva vàlua. Des d’AILMED SINDICAT continuarem treballant, a les taules de negociació i on calgui, per construir un model policial modern, inclusiu i just, on l’experiència de tothom sumi per fer un cos millor.

Perquè som visibles, som necessaris i tenim molt per aportar.

AILMED SINDICAT

Descarrega aquí aquest comunicat i penja’l als taulers dels serveis!