Medalles per als gossos, ostracisme per als herois: la doble vara de mesurar del Departament d’Interior

Recentment, hem conegut a través de la premsa una notícia que, a primera vista, ens hauria d’omplir d’orgull. El Departament d’Interior, a iniciativa de la consellera Núria Parlon, regularà la jubilació dels gossos de la Unitat Canina dels Mossos d’Esquadra. Aquests lleials servidors de quatre potes podran rebre medalles, reconeixements honorífics i, el més important, tindran la manutenció i l’atenció veterinària garantides fins al darrer dia de la seva vida.

Des d’AILMED SINDICAT celebrem sense reserves aquesta mesura. És un acte de justícia i de sensibilitat cap a uns animals que arrisquen la seva vida en la detecció d’explosius, estupefaents o en el rescat de persones. És, sens dubte, el tracte digne que mereixen.

Aquesta sensibilitat, tan necessària i que tant ens honora com a societat, esdevé, però, un miratge dolorós quan l’uniforme el porta un agent de carn i ossos que ha tingut la mala fortuna de patir un accident en acte de servei o una malaltia. Llavors, sobtadament, l’empatia s’esfuma. Per a ells, no hi ha sinó un passadís fosc cap a l’ostracisme professional.

Per a Interior, sembla que les prioritats estan molt clares:

Pensem per un moment en un d’aquests «invisibles». Un agent amb quinze anys d’experiència al carrer, que ha viscut persecucions, detencions i situacions de risc extrem. Un accident el va deixar amb una mobilitat reduïda, però la seva ment, la seva experiència, la seva capacitat d’anàlisi i el seu coneixement del cos segueixen intactes. 

Aquest agent és un actiu incalculable, però es troba amb un Departament d’Interior que nega sistemàticament la carrera professional a aquests funcionaris amb discapacitat, tractant-los com a “personal de segona classe” a qui s’ha de condemnar a l’ostracisme professional. Un Departament d’Interior que organitza jornades inspiradores com “Superant Obstacles”, on s’aplaudeix la resiliència, però que a la pràctica és la principal creadora d’obstacles insalvables per al seu propi personal. 

Com ell hi ha molts companys i companyes en Segona Activitat o en places de Tècnics de Suport No Policial (TSNP), als quals se’ls nega la mobilitat, se’ls condemna a la invisibilitat en decrets com el d’imatge institucional i, en definitiva, se’ls aplica un acomiadament silenciós. 

El més greu d’aquesta situació és la hipocresia calculada. La mateixa Administració que participa en la redacció del «Nou Pacte Nacional pels drets de les persones amb discapacitat», fent gala de compromís amb la inserció laboral, és la que incompleix aquests principis de manera flagrant «a casa seva».

Per això, ens dirigim directament a la consellera Parlon. Consellera, la sensibilitat i la dignitat que vostè ha demostrat per als gossos del cos són un exemple a seguir. La pregunta que els nostres agents ferits en servei es fan és simple i punyent:

«Què hem de fer nosaltres per merèixer el mateix respecte?»

No demanem privilegis, sinó coherència. No volem caritat, sinó una carrera professional digna i adaptada. Des d’AILMED SINDICAT exigim la creació immediata d’un «Pla de dignificació i aprofitament del talent per a personal amb discapacitat del cos». Un pla que reconegui el seu sacrifici, valori la seva experiència i els permeti seguir servint la ciutadania amb honor.

Perquè la lleialtat ha de ser un camí de doble sentit. I en el cos de Mossos d’Esquadra, no pot tenir una data de caducitat lligada a un informe mèdic.

O és que al Departament d’Interior, per rebre lleialtat fins al final, cal tenir quatre potes i una cua?

AILMED SINDICAT

Descarrega aquí aquest comunicat i penja’l als taulers dels serveis!