Un gladiador contra l’ELA: El llegat del Comissari Xavier Gámez

Avui divendres veu la llum un llibre que no és només un testimoni, sinó un crit de resistència, un homenatge a la vocació policial i a la lluita incansable contra l’adversitat. El Comissari Xavier Gámez, membre del cos de mossos d’esquadra, ha escrit amb els ulls i amb l’ànima «Cuaderno de bitácora de un gladiador con ELA«, una obra que relata en primera persona la seva batalla contra l’Esclerosi Lateral Amiotròfica (ELA), la malaltia que li ha arrabassat el moviment, però no la veu ni l’esperit.

Diagnosticar-lo d’ELA el 2018 va suposar un sotrac devastador: una sentència implacable que el va allunyar de la seva vocació de servei, del seu uniforme, de la seva segona família. Però la seva determinació i la seva resistència l’han convertit en un exemple de lluita, tant per als qui el van conèixer en la seva trajectòria professional com per a aquells que ara descobreixen la seva història a través de les seves paraules.

Aquest llibre és el relat de les seves vivències, de la companyonia forjada en els moments més durs i de la seva batalla personal contra una malaltia despietada. I avui, Xavier Gámez ens regala una carta colpidora, dirigida a tots els seus companys i companyes, on expressa amb emocions a flor de pell el que significa viure amb ELA i com, malgrat tot, segueix sentint-se part del cos de mossos d’esquadra.

A continuació, amb el seu permís, compartim la seva carta en la seva integritat, com un testimoni del seu compromís indestructible i del seu amor per la professió i per tots aquells que han format part de la seva vida.

Benvolguts companys i companyes,

Què dir-vos després de tant de temps?, simplement que us enyoro tant com vaig començar a fer-ho en el precís instant en què, a les darreries de la tardor del 2018, vaig abandonar la consulta del neuròleg amb un diagnòstic d’ELA que, de la manera més cruel i despietada, sense demanar permís, m’allunyava definitivament de la meva professió, de la meva primerenca i sempiterna vocació policial, del meu uniforme i, lamentablement, també de tots i totes vosaltres.

Enrere quedaren moments durs, crítics i de tensió, com correspon a una professió de risc com la nostra, però al meu pesar, també van passar a la història, tot i que les guardo com un tresor en la meva memòria, experiències d’èxit i, sobretot, vivències de companyonia al Pla de l’Estany, al costat d’un fred riu el dia de Nadal; a Salt, en el marc d’un conflicte veïnal; a la Universitat de Girona al mig de greus aldarulls; als CECOR; a bord de Dragó 0; per suposat i entre moltes altres més, una épica nit a Lloret de Mar, compartint furgoneta i carmanyola amb la dotació de la BRIMO que cobria aquell servei d’un dia del mes d’agost.

Us puc assegurar que des del meu diagnòstic no ha passat un sol dia en què no hagueu estat presents en els meus pensaments, de manera conscient i, moltes, moltíssimes vegades, inconscient, a través dels meus somnis, en què gairebé totes les nits em poso el meu uniforme i surto a treballar amb tots i totes vosaltres, avui com a patruller, demà com a investigador i, les més de les vegades, com a ordre públic, tant en la vessant de seguretat ciutadana com en l’especialitzada.

Pel que fa a la resta, en aquests sis anys i tres mesos, hi ha hagut de tot, molta frustració i impotència per la pèrdua de facultats, però també molt d’amor dels qui m’envolten i una resistència ferotge, gairebé titànica per mantenir-me en el món dels vius, malgrat les perverses trampes que la senyora ELA ha anat teixint per segar la meva vida i, com que soc un esperit difícil de doblegar, però més difícil encara de silenciar, encara que les mans fa temps que em van abandonar i que la veu conserva un difícil equilibri, he escrit amb els ulls la meva experiència al llarg d’aquest període per donar a conèixer, mitjançant el meu «Quadern de bitàcora d’un gladiador amb ELA«, l’esgarrifós viatge de l’ELA sobre el meu cos, no fa gaire temps ufà i ara immòbil, gairebé decrèpit.

Ha estat un autèntic plaer disposar d’aquesta tribuna per tornar a dirigir-me a vosaltres. Us portaré eternament al meu cor.

Sempre vostre,

Sils, 11 de febrer de 2025
Xavier Gámez

Aquest llibre és un llegat d’una vida de servei, de sacrifici i de resistència. Una lectura que no deixarà indiferent a ningú i que, sens dubte, esdevé un homenatge a la vocació policial i a la lluita contra l’ELA.

Podeu comprar el llibre en el següent enllaç: Cuaderno de bitácora de un gladiador con ELA