Prou excuses: Interior incompleix l’Acord i suspèn el premi de vinculació. AILMED exigeix el pagament immediat o els dies de vacances corresponents

El Departament d’Interior ha comunicat avui, de manera unilateral i inacceptable, la suspensió del pagament del «premi de vinculació continuada» que tots els agents havíem de percebre en la nòmina d’aquest mes de juny. L’Administració s’escuda en un suposat «principi de prudència» per una investigació del Tribunal de Cuentas, una excusa que no només rebutgem, sinó que combatrem amb tota la nostra força.

Per què és una decisió inadmissible?

Aquesta decisió no és un mer tràmit administratiu; és un atac directe a les nostres condicions laborals i una mostra de la profunda manca de respecte del Departament cap als seus treballadors.

• 1. Un dret consolidat, No un caprici
  El premi de vinculació no és un regal. És un dret reconegut i consolidat en l’Acord de Govern GOV/193/2006. Durant gairebé dues dècades, ha format part de les nostres condicions laborals com a compensació per les especificitats i exigències del nostre servei. La seva suspensió unilateral és un clar incompliment d’un acord vigent i estableix un precedent perillós.
• 2. O diners o dies: L’Acord original és inequívoc Cal recordar al Departament què van signar l’any 2006. El text de l’Acord és explícit: el pagament econòmic es va crear com un «procediment alternatiu» als «dies addicionals de vacances» que tenien altres funcionaris. Es va optar pels diners perquè el cos estava en ple desplegament i no es podia permetre l’absència d’efectius. Per tant, el premi no és un concepte abstracte, és la monetització del nostre dret a dies de descans addicionals. Si ara ens neguen els diners, ens han de donar el dret original.
  
• 3. Una «prudència» que només perjudica els mossos i mosses
  El Departament justifica la seva decisió en la «prudència», però, per a qui és prudent? El mateix comunicat d’Interior reconeix que la liquidació provisional del Tribunal de Cuentas NO va considerar que s’hagués produït un il·lícit comptable. Hi ha hagut cap mesura cautelar per part d’algun tribunal de justícia? Llavors, per què l’Administració tria el pitjor escenari possible per als seus agents? Aquesta «prudència» és, en realitat, covardia. En lloc de defensar la legalitat dels seus propis acords, el Departament prefereix carregar la incertesa sobre les espatlles dels mossos i les seves famílies.
  
• 4. La mala gestió de l’Administració no la pagarem nosaltres
  Si existeix un dubte sobre l’encaix legal d’una norma que la mateixa Generalitat va aprovar fa 19 anys, la responsabilitat és exclusivament seva. Els agents del Cos de Mossos d’Esquadra hem complert amb la nostra part: treballar i prestar servei amb la confiança que els acords es respecten. Que ningú s’equivoqui: no pagarem les conseqüències de la seva mala gestió o de la seva inseguretat jurídica. L’Administració no pot, alhora, eliminar la compensació econòmica i negar el dret a descans que aquesta substituïa.

Un inacceptable trencament de la confiança

Això va molt més enllà dels diners. És un inacceptable trencament de la confiança i un menyspreu als acords signats amb la policia d’aquest país. L’Administració, amb una «prudència» que amaga covardia i mala gestió, incompleix la seva paraula i carrega sobre les espatlles dels agents les seves pròpies inseguretats. Permetre aquest precedent és una línia vermella que posa en risc tots els drets que hem assolit. No és una qüestió econòmica, sinó de respecte i dignitat professional.

AILMED SINDICAT

Estem amb tu. Defensarem el que és nostre