Reunió amb la Comissaria Superior de Seguretat Ciutadana: Entre les bones intencions i la crua realitat
LES IDEES CLAU (CLICA AQUÍ SI ETS UN LECTOR AMB PRESSA)
Més efectius o més pedaços? Se’ns anuncien reforços per a unitats com Medi Ambient, però la realitat és que només es cobreixen les vacants existents. No hi ha una ampliació real de la plantilla, i moltes divisions continuen buides. És vestir un sant per desvestir-ne un altre.
La seguretat no es negocia. Valorem els avenços en formació i material (torniquets, pegats de seguretat), però que quedi clar: no són regals, sinó una obligació de l’Administració. Ha d’haver-hi una inversió constant i real en la nostra protecció.
Treballar al segle XXI amb eines del segle XX. Les condicions laborals en alguns llocs són deficients i, mentrestant, continuem lluitant amb programes informàtics de l’any 2000 que ens fan perdre temps i eficiència. Les bones paraules no són suficients.
Vols conèixer tots els detalls? Continua llegint.
El passat 8 d’octubre vam assistir a la reunió amb la Comissaria Superior de Seguretat Ciutadana. A continuació, us detallem el que considerem més important de tot que es va tractar en aquesta reunió.
L’Estructura que balla: Més feina, mateixos efectius?
Un dels plats forts de la reunió va ser el futur decret d’estructura del cos. Es va parlar molt de les divisions de Medi Ambient (URMA) i de l’ACPA, i de si han de dependre del territori, d’investigació o dels serveis centrals. La resposta? Una pilota fora. Ens diuen que la decisió final recau en la Direcció General de la Policia i el Departament d’Interior. Mentrestant, la incertesa continua.
Se’ns va vendre com una gran victòria l’increment de 12 nous agents per a cada unitat de Medi Ambient. I sí, és una bona notícia, però siguem sincers: de què serveix reforçar una àrea si la resta del cos tremola per falta de personal? Es va admetre obertament que moltes divisions només existeixen sobre el paper, són carcasses buides sense els efectius necessaris per funcionar. La crua realitat és que els oferiments actuals només cobreixen les vacants que ja existeixen. No hi ha ampliació de plantilla. És vestir un sant per desvestir-ne un altre, i aquesta política de pedaços ens està esgotant.
La prioritat, ens diuen, és cobrir les comissaries territorials i les unitats d’investigació. És obvi, el carrer és la nostra primera línia! Però no podem permetre que l’especialització es converteixi en un luxe inassolible.
Formació i seguretat: La base innegociable
Un altre punt clau va ser la nostra preparació i protecció. S’ha aprovat una reserva de places per al curs bàsic d’investigació per al personal de les URMA, una demanda justa per a companys que ja fan investigacions de baixa complexitat. També es va acordar reforçar la formació en primers auxilis i actuacions en baralles. Ja era hora.
La complexitat de les situacions al carrer creix exponencialment, i la nostra seguretat no és negociable. Vam celebrar els avenços en material, com els nous torniquets i pegats de seguretat, però això no és un regal, és una obligació de l’Administració. Cal una actualització constant i una inversió real en la protecció dels agents que s’hi juguen la pell cada dia.
El dia a dia: Entre el soroll i la tecnologia del segle passat
De vegades, els grans problemes es reflecteixen en els petits detalls del nostre entorn laboral. Es van tractar les deficients condicions de la nova seu de la Divisió Tècnica de Seguretat Ciutadana, amb problemes acústics que impedeixen la concentració. Solucions tan bàsiques com unes mampares o la revisió de cablejats perillosos no haurien de ser objecte de discussió, sinó d’acció immediata.
I què podem dir dels nostres sistemes informàtics? Es va reconèixer que el programa OAC, de l’any 2000, és obsolet. Mentre ens parlen de projectes futurs amb intel·ligència artificial, nosaltres seguim lluitant diàriament amb una relíquia digital que ens fa perdre temps i eficiència. El canvi, ens adverteixen, serà “progressiu i complex”. Aquesta és la resposta de sempre per justificar una lentitud exasperant.
La nostra posició és clara
Des d’AILMED SINDICAT sortim d’aquesta reunió amb una sensació agredolça. Reconeixem la voluntat de diàleg, però les intencions no són suficients. Els problemes són estructurals i requereixen solucions valentes i immediates.
Continuarem fiscalitzant cada paraula i cada promesa. Per la nostra banda, tenim tres pilars irrenunciables:
- Més efectius reals: Prou de cobrir només les vacants. Necessitem una ampliació real de la plantilla per donar un servei de qualitat i garantir la nostra seguretat.
- Formació i material de primer nivell: La nostra protecció i preparació són la millor inversió.
- Condicions de treball dignes: Des d’instal·lacions adequades fins a eines informàtiques del segle XXI.
No ens conformarem amb menys. La vostra confiança és el nostre motor per seguir pressionant i lluitant pel que és just.
AILMED SINDICAT. Al teu costat, sempre.
Descarrega aquí aquest comunicat i penja’l als taulers dels serveis!
Deixa un comentari