El pes d’una medalla: Què passa quan s’apaguen els focus del Dia de les Esquadres?

El dimecres 22 d’abril l’auditori del CCIB a Barcelona es va posar dempeus. Els aplaudiments ressonaven amb aquella força que només surt de l’admiració sincera. Des d’AILMED hi érem presents i vam veure companys recollir medalles per actuacions meritòries; companys que, en aquell acte de servei, van deixar-hi una part de la seva salut i la seva integritat física.

Com a membres del cos de Mossos d’Esquadra, és impossible no emocionar-se. El Dia de les Esquadres ens recorda per què ens vam posar l’uniforme per primera vegada. La vocació, el sacrifici i el servei a Catalunya aquell dia tenien noms, cognoms i seqüeles visibles.

Però des d’AILMED, un cop s’han apagat els focus, ens fem la pregunta que fa massa temps que ressona als passadissos: Què passa l’endemà de la medalla?

L’heroi invisible del dilluns al matí

Dilluns vinent, aquest company condecorat arribarà a la seva comissaria per ocupar el seu lloc de treball. I allà, a la porta, la realitat xocarà de ple amb els aplaudiments de dimecres.

Aquest mateix company al qual aplaudien les màximes autoritats del país, avui no té una credencial que l’identifiqui com a membre del cos. El Decret d’Imatge Institucional permet (i ens n’alegrem) que un jubilat conservi l’uniforme amb honor, però nega als nostres companys en actiu amb discapacitat una simple targeta. Se’ls converteix en “fantasmes” dins de la seva pròpia casa, generant problemes d’accés diaris i desposseint-los de la seva identitat policial.

Un sostre de plom, no de vidre

Durant l’acte, el nostre director general, Josep Lluís Trapero, va parlar de valors, de mentoria, de la humanitat i la compassió que han de guiar la tasca policial. Va assegurar que la seva gestió es basarà en “fets i no només paraules”.

Avui, els fets són que els agents amb discapacitat viuen sota una condemna perpètua. No hi ha carrera professional per a ells. Se’ls nega fins i tot el dret a la mobilitat del qual gaudeix qualsevol altre funcionari.

Si aquell company que dimecres rebia la medalla volgués promocionar internament cap a una feina administrativa on la seva discapacitat no fos un impediment, el sistema li exigiria la mateixa aptitud física que el primer dia que va entrar a l’Institut de Seguretat Pública.

“L’aplaudim per haver perdut la salut treballant, però l’expulsem del futur professional precisament per no tenir-la.”

25.000 agents… i cap enrere

El president Salvador Illa i la consellera Núria Parlon van marcar un rumb clar: Catalunya necessita créixer fins als 25.000 agents i afrontar la “nova delinqüència” des de la modernització. Estem plenament d’acord amb aquesta visió d’Estat.

Però un cos policial modern i proper no deixa els seus ferits a la cuneta. Un cos policial modern i proper ha de començar per demostrar uns principis, uns valors i una lleialtat inqüestionable cap a la seva pròpia gent. Només així podrem fer-los sentir que pertànyer a aquest cos continua sent, per damunt de tot, un autèntic honor.

La veritable modernització passa per complir la normativa europea i de Nacions Unides, per adaptar les proves psicofísiques, per garantir una reserva de places per a persones amb discapacitat (com fa la resta de la Funció Pública) i per adaptar els barems del Decret de Provisió.

Des d’AILMED no volem confrontació, volem solucions. Reivindiquem aquests canvis des del respecte i l’amor profund a la nostra professió, però amb la fermesa de qui sap que l’actual situació és insostenible.

L’acte de dimecres va ser bonic i necessari. Però la dignitat i l’honor no es pengen al pit un dia a l’any; es demostren cada dia garantint els drets de qui ho ha donat tot pel cos.

Ens veiem a les comissaries, companys. Continuem treballant (i lluitant) per vosaltres.

Més enllà de la medalla, la teva dignitat.

AILMED SINDICAT

Descarrega aquí aquest comunicat i penja’l als taulers dels serveis!