La hipocresia de la Generalitat de Catalunya amb dictàmens de l’ONU que deixen al descobert a ulls del món les seves pròpies vergonyes

El Comitè de Drets Humans de l’ONU ha dictaminat recentment que Espanya “va violar els drets polítics d’exmembres del Govern i del Parlament de Catalunya” quan els va suspendre de les seves funcions públiques abans que fossin condemnats el 2019 arran del referèndum de l’1-O. 

Segons diu el president Aragonès a la premsa, el dictamen de l’ONU “ha estat clar” i amb ell  ha quedat demostrat que l’Estat “ha vulnerat els drets polítics de ciutadans de Catalunya” i  ha expressat que “la repressió i la vulneració dels drets fonamentals són línies que mai s’haurien d’haver creuat” i que es “deixa al descobert a ulls del món les vergonyes de l’Estat”.

Per altra banda, Elisenda Paluzie, l’expresidenta de l’ANC, ha assegurat que després de les conclusions de l’ONU, el Parlament hauria de retornar els diners dels sous que no es van pagar als quatre diputats suspesos.

Josep Rull ha dit que l’estat espanyol va vulnerar els seus drets com a representants: “Davant aquesta rebregada, en un estat de dret homologable hi hauria conseqüències fulminants”. 

Junqueras, que ha reclamat l’amnistia, creu que el dictamen “evidencia que Espanya no pot seguir amb les pràctiques repressives”.

Per la nostra part, l’actitud davant d’aquesta controvèrsia contrasta molt amb la que s’està tenint davant d’altres dictàmens de l’ONU que afecten el mateix Govern de la Generalitat de Catalunya.

Recentment, el Comitè dels drets de les persones amb discapacitat de l’ONU ha adoptat un Dictamen d’acord amb l’article 5 del Protocol Facultatiu, respecte de la comunicació núm. 48/2018. 

En 2004, l’Institut Nacional de la Seguretat Social va declarar a un afiliat nostre la incapacitat permanent total per a l’acompliment de la professió dins de la Policia Autonòmica de Catalunya – Mossos d’Esquadra per una discapacitat psíquica. 

A conseqüència d’aquesta declaració, el nostre afiliat va ser expulsat sense miraments de la seva plaça de funcionari en el cos de Mossos d’Esquadra, amb l’excusa de no existir en aquell moment regulació que permeti el passi a una segona activitat. 

En 2009 va sol·licitar davant el Departament d’Interior el passi a una segona activitat en un lloc de treball no policial amb funcions genèriques de suport. El Departament d’Interior va desestimar la sol·licitud basant-se simplement en un informe de la Unitat de Vigilància de Salut. 

El nostre afiliat va interposar un recurs contenciós administratiu iniciant un camí que ha arribat fins a l’ONU.

Tal com dictamina el Comitè de l’ONU, l’informe de la Unitat de Vigilància de Salut va utilitzar criteris subjectius en afirmar que no considerava “aconsellable” per a l’autor l’exercici de tasques de suport en l’àmbit de la Direcció General de la Policia, per “la possibilitat d’agreujament del seu estat de salut” o que la discapacitat era psíquica i “susceptible d’agreujar-se”.

Les qualificacions administratives de la discapacitat realitzades per l’Institut Nacional de Seguretat Social i l’informe mèdic realitzat en el marc de la seva sol·licitud, no es van enfocar a analitzar el potencial que hauria pogut tenir en el desenvolupament d’una segona activitat o altres activitats complementàries, amb la finalitat de determinar amb major precisió els ajustos raonables a prendre si escau.

El cas revela una de les formes de discriminació prohibides per la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, sigui considerada com una discriminació directa o com una denegació d’ajustos raonables

No es va iniciar un procés d’avaluació de les capacitats, així com de les barreres que impedirien la possibilitat d’ocupar un lloc de treball no policial amb funcions genèriques de suport en una altra dependència del Departament fora de la Direcció General de la Policia.

No van demostrar que no hi hagués un altre tipus de funcions dins del Departament competent en matèria de seguretat pública que l’autor hagués pogut exercir.

Segons el Comitè, el present cas revela una de les formes de discriminació prohibides per la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat, sigui considerada com una discriminació directa o com una denegació d’ajustos raonables.

La discriminació en relació amb la continuïtat en l’ocupació deriva de la desestimació de la seva sol·licitud de passi a un lloc de treball no policial amb funcions genèriques de suport sense seriosament avaluar l’aplicació d’ajustos raonables si escau a través d’un procés de diàleg amb la persona amb discapacitat, valorant-se la sol·licitud de passi a aquest lloc de treball des del model mèdic de la discapacitat.

Si bé el Decret 246/2008 persegueix una finalitat legítima en regular el passi a segona activitat per a membres del cos de Mossos d’Esquadra en situació de discapacitat, l’aplicació per part de les autoritats vulnera els drets que li corresponen en virtut dels articles 5 i 27 de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat.

La denegació del passi a una segona activitat en un lloc de treball no policial amb funcions genèriques de suport de l’autor va constituir una violació dels articles 3, 5 i 27 de la Convenció dels drets de les persones amb discapacitat.

Mentre que altres dictàmens que sí que interessen per qüestions polítiques tenen gran importància i repercussió, un dictamen de l’ONU que diu que s’ha discriminat una persona amb discapacitat al cos de mossos d’esquadra per part del departament d’Interior passa totalment desapercebut

Amb tot això, li hem de preguntar al president Aragonès si també aquest dictamen de l’ONU “ha estat clar” i amb ell ha quedat demostrat que la Generalitat de Catalunya ha vulnerat els drets d’una persona amb discapacitat de Catalunya que, a més, era funcionària de la mateixa Generalitat de Catalunya. 

Li hem de preguntar si opina també en aquest cas si “la repressió i la vulneració dels drets fonamentals són línies que mai s’haurien d’haver creuat” o si es “deixa al descobert a ulls del món les vergonyes” del departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya.

Hem de preguntar a Josep Rull si “Davant aquesta rebregada, en un estat de dret homologable hi hauria conseqüències fulminants” al departament d’Interior. 

Hem de preguntar a Elisenda Paluzie si després de les conclusions de l’ONU, el departament d’Interior hauria de retornar els diners dels sous que no es van pagar durant tants anys a aquesta persona amb discapacitat.

Perquè el que és inadmissible, indignant, i una sobirana hipocresia, és que pel Govern passi totalment desapercebut, i de moment sense conseqüències, un dictamen de l’ONU que diu que s’ha discriminat una persona amb discapacitat al cos de mossos d’esquadra per part del departament d’Interior, mentre que altres dictàmens que sí que interessen per qüestions polítiques tenen gran importància i repercussió.