Incerteses i propostes a la COPSA dels Mossos d’Esquadra

El 23 de gener, vam participar en una sessió ordinària de la Comissió Permanent de Segona Activitat (COPSA) del cos de mossos d’esquadra. En aquesta trobada, es van tractar diversos temes rellevants que afecten els agents que passen a la segona activitat. A continuació, repassem els punts clau que van quedar pendents de la sessió anterior i les discussions més destacades.

Algunes dades

Com a dades rellevants, es va comunicar que del total de 18311 membres del cos hi ha 374 persones amb discapacitat que ocupen places de tècnics de suport no policial (2% del total) i 522 persones en segona activitat (2,8% del total). Actualment, hi ha 74 expedients de llocs de segona activitat en tràmit.

Més del 95% de persones al cos de mossos d’esquadra es troben en primera activitat i totalment operatius.

Creació d’una figura referent per a consultes sobre segona activitat

En aquesta primera qüestió, es va debatre sobre la possibilitat de crear una figura d’enllaç i coordinació per aclarir dubtes i consultes relacionats amb la gestió de la segona activitat. L’administració va argumentar les dificultats d’implementar aquesta iniciativa, ja que cada regió policial pot tenir criteris i pràctiques diferents. Diversos sindicats van expressar la seva preocupació per la manca d’uniformitat en els criteris i van insistir en tenir persones referents a cada territori per guiar els agents que passen a segona activitat i en la necessitat de proporcionar-los informació clara.

Criteris d’emissió d’informes favorables dels comandaments

El segon punt es va centrar en els criteris per emetre informes favorables o desfavorables per part dels comandaments sobre la idoneïtat o capacitat d’una persona per ocupar un lloc de segona activitat. Es retreu que aquest tipus d’informe tingui un caràcter vinculant encara que no es contempla en el decret de segona activitat. S’ha destacat la lentitud en l’emissió d’aquests informes, arribant fins a mesos d’espera, generant situacions econòmiques complicades per als agents afectats amb incapacitat permanent total que durant aquest temps no cobren cap salari fins que no ocupen la plaça. A més de rapidesa, els sindicats van demanar claredat en els criteris que s’utilitzen per emetre aquests informes. Es va insistir en que quan ja hi ha experiència prèvia de treball en una especialitat s’hauria de poder continuar en la mateixa en segona activitat si hi ha plaça vacant.

Hem d’afegir que tampoc s’entén que no es proporcioni una còpia a l’afectat d’aquests informes. L’afectat ha de tenir dret a tenir còpia de tot l’expedient de segona activitat.

Catàleg de llocs de treball de segona activitat

Un altre aspecte discutit va ser la disponibilitat de llocs de segona activitat. Els sindicats van reclamar informació més detallada sobre les places disponibles i la seva ubicació. L’administració va explicar que no totes les places estan buides i vacants al catàleg, ja que moltes es van identificant a mesura que es demanen perquè hi ha places al catàleg que no són de segona activitat, però són susceptibles de ser ocupades en aquesta situació. Es va discutir la importància de mantenir als agents ben informats sobre aquesta qüestió.

Proposta de document de preguntes freqüents sobre la situació de segona activitat

L’últim punt es va centrar en el desenvolupament d’un document de preguntes freqüents per a la segona activitat. Es va debatre sobre el concepte d'”operativitat”, que s’ha inclòs en un esborrany d’aquest document, i la disputa sobre la definició proposada per l’administració en l’anterior sessió de la COPSA. Els sindicats no van donar conformitat amb la definició inicial i van expressar la seva oposició a certs conceptes que es volen incloure a la definició, com “habitualitat”.

Recordem que l’administració va proposar el següent redactat:

“Operativitat: conjunt d’accions encaminades a la protecció dels drets i les garanties col·lectives que les persones membres del cos de Mossos d’Esquadra duen a terme sobre el terreny, impliquen un contacte directe i físic amb la ciutadania i poden comportar intervencions de reacció.

Per tal d’avaluar si una determinada funció pot ser considerada operativa o no, d’acord amb aquesta definició, cal tenir en compte l’habitualitat, entenent que s’ha d’assumir la possibilitat que excepcionalment es presenti alguna situació que respongui a la definició d’operativitat.

Només en el cas que la persona funcionaria es trobi en situació administrativa de segona activitat per raó de la minva de l’aptitud psicofísica i d’acord amb les limitacions determinades pel tribunal mèdic s’entén que no té la capacitat d’intervenir en aquestes situacions excepcionals.”

Com ja vam dir en un anterior post, la proposta de redactat presentada en l’anterior sessió de la COPSA, amb els conceptes “habitualitat” i “excepcionalment”, és un calaix de sastre que planteja incertesa i molts interrogants.

La nostra opinió és que el tema és molt senzill: És operativa tota persona que no estigui en plaça adaptada o segona activitat. Mireu si és fàcil. El problema, potser, és que l’administració vol deixar una definició oberta on càpiga tot.

Es va acordar que els sindicats enviarien propostes alternatives per millorar la redacció del document.