És una qüestió de solidaritat… amb les persones del mateix cos de mossos d’esquadra
El passat dia 2 d’abril el cos de mossos d’esquadra va participar en la campanya internacional del dia Mundial de Conscienciació sobre l’Autisme, amb la il·luminació d’alguns edificis policials.
Segons el departament d’Interior, els objectius d’aquesta participació són, entre d’altres:
- Aproximar la PG-ME a les persones i familiars de persones amb TEA.
- Col·laborar en la sensibilització i conscienciació de la ciutadania amb aquest col·lectiu.
- Difondre la implicació i la vocació de servei de la PG-ME per protegir les persones més vulnerables.
- Proporcionar a les persones membres de la PG-ME d’un espai de reflexió sobre aquest tipus de trastorn.
Ens encanta que el cos participi en aquestes campanyes. També seria fantàstic donar exemple a part de participar, donar exemple amb les persones del mateix cos de mossos d’esquadra de sensibilització i conscienciació respecte a l’autisme o qualsevol discapacitat.
Aquesta associació ja ha demanat moltes vegades en representació dels nostres afiliats, fins i tot en reunions amb els mateixos consellers d’Interior que han anat passant, que en el cos de mossos d’esquadra s’implementin ajustaments raonables i es puguin adaptar les jornades i el lloc de treball a les necessitats dels fills i filles amb discapacitat dels funcionaris.
Afiliats de la nostra associació han entrat escrits per registre demanant aquests ajustaments raonables per la greu dificultat de conciliar davant les necessitats especials dels seus fills i filles amb discapacitat.
La resposta a una darrera petició, per exemple, ha estat el silenci. La indiferència. Ni han contestat.
Aquesta és “la vocació de servei de la PG-ME per protegir les persones més vulnerables”?
Els funcionaris del cos de mossos d’esquadra, com la resta de treballadors, amb fills i filles amb discapacitat a càrrec tenen unes càrregues addicionals al fet de ser mare o pare.
Només s’entén l’impacte què és tenir un fill amb discapacitat quan et toca a tu i veus de quina manera et condiciona totes les facetes de la teva vida. Ningú està preparat per això.
“Necessita atenció cada hora del dia, per vestir-se, per menjar, per la higiene personal, per desplaçar-se… Ens necessitarà sempre, al llarg de tota la seva vida dependrà de tercers. La majoria necessiten educació especial i moltes més visites mèdiques que qualsevol altre infant.”
És evident que hi ha un desgast extra per les mares i pares. Pel seu benestar en el present i amb una profunda preocupació pel seu futur.
Als cossos especials de funcionaris com el de mossos d’esquadra hi ha horaris amb molta variació de torns, la qual cosa vol dir treballar nits, caps de setmana i festius.
Els funcionaris de cossos especials com el de mossos d’esquadra amb fills amb discapacitat, tenen greus dificultats per conciliar.
Hi ha fills i filles amb discapacitat d’alguns companys que necessiten rutines fixes, horaris estables, ja que els canvis continus poden comportar crisis conductuals i agreujament psicològic.
El que no és sostenible en el temps és solucionar moltes situacions de necessitat demanant favors contínuament a la resta de companys de feina.
Per això, sempre hem demanat una solució estable i justa per aquestes situacions concretes, una adequació dels horaris i llocs de treball en relació amb aquestes necessitats especials.
Més enllà de fer calendaris solidaris pels altres, més enllà d’il·luminar edificis policials el Dia Mundial de Conscienciació de l’Autisme, fa falta introspecció i analitzar quines mesures de conciliació tenim per adaptar horaris i llocs de treball a les necessitats especials d’aquests fills i filles amb discapacitat.
És complicat? No. És una qüestió de voluntat.
És una qüestió de sensibilització i conscienciació del departament d’Interior amb aquest col·lectiu.
La mateixa sensibilització i conscienciació que es demana a la ciutadania.
Hi ha molts exemples de llocs de treball al cos amb horaris estables, sense nits ni caps de setmana i susceptibles de tenir un horari adaptat, que estan ocupats per mossos/es que no tenen fills o filles amb discapacitat.
És una qüestió de solidaritat… amb les persones del mateix cos de mossos d’esquadra.
Vols veure més contingut sobre aquest tema?:
AILMED SINDICAT 
Deixa un comentari