Nova instrucció d’armes: La posició d’AILMED, punt per punt

Ahir, 3 de juliol, vam assistir a una reunió clau amb l’Administració. Sobre la taula, un tema que ens afecta a tots i que defineix les garanties del nostre dia a dia: l’esborrany de la nova instrucció sobre la retirada, dipòsit i devolució de les nostres armes de foc. Vam presentar en el seu moment un document d’al·legacions i a la reunió vam defensar  cadascun dels nostres punts.

Volem que tots els companys i companyes, afiliats o no, i l’opinió pública en general, coneguin de primera mà quina és la postura que defensem per garantir un procediment just, segur i respectuós per a tothom. Independentment del text que finalment es publiqui, aquesta és la nostra veu i la nostra lluita.

1. Dret a la defensa: No es pot lluitar amb els ulls embenats

Un dels punts més crítics de la proposta és com es gestiona la informació quan a un agent se li retira l’arma. La redacció actual permet que un comandament, el Servei de Salut Laboral o el SAAP iniciïn un procés que pot deixar el funcionari en una absoluta indefensió.

La nostra posició és clara i innegociable: si es retira una arma, l’agent afectat ha de rebre una còpia íntegra de l’expedient que ho motiva. Tots els informes, totes les valoracions, totes les resolucions. Tot. Sense excepció. Privar un mosso d’aquesta informació és com demanar-li que es defensi en un judici sense saber de què se l’acusa ni quines proves hi ha en contra seva. És una vulneració flagrant del dret a la tutela judicial efectiva i una porta oberta a l’arbitrarietat. A la reunió, ho vam deixar ben clar: la transparència no és una opció, és una obligació.

2. Respecte als nostres jubilats: Una vida de servei mereix facilitats, no obstacles

La jubilació ha de ser un moment de reconeixement, no una cursa d’obstacles burocràtics. La proposta actual complica innecessàriament el tràmit per a aquells companys que, després d’una vida dedicada al servei públic, desitgen conservar la seva arma de foc particular.

A AILMED proposem una solució de sentit comú: que sigui la nostra pròpia Unitat d’Armes qui gestioni directament les autoritzacions amb la Guàrdia Civil, a petició de l’interessat. A més, defensem que les revisions periòdiques es puguin fer a les nostres dependències, ja sigui a la unitat central o a l’ABP més propera al domicili del jubilat. És el mínim que l’Administració pot fer per agrair dècades de dedicació, estalviant desplaçaments i càrregues a qui ja ha complert amb escreix.

Per a nosaltres, facilitar aquest tràmit és una simple qüestió de voluntat i de respecte per una vida de servei. Per això vam proposar una solució senzilla i eficaç: que el Cos, mitjançant un protocol amb la Guàrdia Civil, s’encarregués de la gestió. D’aquesta forma, el Cos fins i tot podria tenir informació sobre aquestes armes.  

La resposta que vam rebre ahir, malauradament, demostra una clara manca de sensibilitat. L’Administració es desentén de tota responsabilitat i trasllada tota la càrrega al company jubilat. La seva única aportació serà un simple annex explicatiu, una mesura clarament insuficient que deixa abandonats els nostres veterans en un moment clau de les seves vides.

3. La salut és sagrada i privada: Tolerància zero amb l’estigma

Aquest és, potser, el punt més sensible. Si a un company o companya se li retira l’arma per motius de salut —especialment de naturalesa psicològica—, la causa específica ha de ser absolutament confidencial. Aquesta informació, protegida amb el màxim zel pel Reglament General de Protecció de Dades, no pot circular pel seu entorn laboral.

Que el servei de destinació sàpiga que no porta arma és una cosa. Que coneguin el diagnòstic mèdic que hi ha al darrere, n’és una altra de molt diferent. Permetre que aquesta informació transcendeixi és estigmatitzar la persona, afectar la seva intimitat i minar la seva recuperació. La nostra salut és nostra. Ho vam defensar ahir amb fermesa: el procediment ha de ser un mur infranquejable que protegeixi les dades mèdiques de l’agent.

4. La contradicció que genera inseguretat jurídica

La proposta obre la porta a retirar l’arma a un agent per un “tema físic o psicològic greu”, fins i tot si no està de baixa mèdica (IT). Això és una contradicció flagrant que no podem acceptar, per molt que ho van tractar de justificar a la reunió.

O es té una condició prou greu com per justificar una baixa, o no es té. Si un metge considera que un agent és apte per prestar servei, com es pot justificar que no ho sigui per portar la seva eina de treball fonamental? Aquesta ambigüitat crea una inseguretat jurídica brutal per a l’agent, que queda en uns llimbs inacceptables. Si una patologia és tan greu com per retirar l’arma, ha d’existir una justificació mèdica que, coherentment, hauria de portar a una incapacitat temporal. Qualsevol altra cosa posa en dubte la credibilitat de tot el sistema d’avaluació.

La nostra paraula final

Aquestes al·legacions no són un caprici. Són el resultat d’escoltar-vos, d’entendre les vostres pors i de defensar el que és just. A la reunió d’ahir vam exposar aquests arguments amb la contundència i la professionalitat que ens caracteritzen. La pilota és a la teulada de l’administració.

Des d’AILMED SINDICAT seguirem lluitant perquè totes les instruccions recullin totes les garanties essencials. Perquè creiem en una policia professional, respectada i, sobretot, protegida per uns procediments justos i coherents.

No esteu sols. Seguim treballant.

AILMED SINDICAT

Descarrega aquí aquest comunicat i penja’l als taulers dels serveis!