La barrera invisible: per què els mossos amb discapacitat estan silenciats per un sistema que no els vol veure

Hi ha silencis que pesen com una llosa. Cada 3 de desembre, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat ens interpel·la a trencar aquests silencis i a posar veu a qui ha estat oblidat. Però, què passa quan els qui haurien de protegir-nos no poden defensar els seus propis drets?

En el cos de mossos d’esquadra, desenes de funcionaris amb discapacitat es veuen atrapats en un sistema que els condemna a la invisibilitat i els priva de qualsevol oportunitat de creixement professional.

Aquest no és només un article per a ells; és un article per a tot el cos. Perquè aquesta realitat ens afecta a tots.

Un mur que es diu discriminació

Ser un funcionari amb discapacitat al cos de mossos d’esquadra significa lluitar en dues guerres: la de servir el cos i la de reclamar la dignitat que es mereix. Aquest combat diari és contra un mur invisible, però implacable:

• El veto professional. Accedir a promocions internes o llocs tècnics, perfectament compatibles amb les seves capacitats, és un somni frustrat per normatives antiquades.
• La segona activitat, una falsa sortida. L’opció que hauria de garantir continuïtat i dignitat laboral sovint es converteix en un laberint sense sortida, on les seves habilitats queden desaprofitades.

Aquest mur no només limita a aquests funcionaris, sinó que empobreix tot el cos. Quin missatge enviem a la societat si el nostre model policial deixa enrere qui més podria aportar?

El potencial ignorat d’una policia inclusiva

No hi ha força més transformadora que la d’aquells que han après a vèncer adversitats. Els funcionaris amb discapacitat aporten una perspectiva única, una empatia especial i una experiència vital que podrien ser essencials en àrees clau del cos: mediació, suport comunitari, anàlisi tècnica, formació i moltes altres.

Però perquè això passi, cal que el sistema canviï. Propostes com la creació de complements salarials per reconèixer competències específiques i la reforma de les normatives que impedeixen l’accés a llocs que no impliquen tasques operatives o físiques, però que requereixen coneixements tècnics, acadèmics o experiència específica, són passos imprescindibles.

Això no és només possible; és imprescindible. No estem parlant d’una utopia, sinó d’una necessitat urgent.

AILMED SINDICAT diu “prou”

A AILMED SINDICAT som la veu dels silenciats. No tolerarem que el sistema continuï marginant aquells que han dedicat la seva vida al servei públic i que, fins i tot després d’una lesió o malaltia, segueixen sent essencials per al cos.

Portem temps liderant aquesta lluita, perquè sabem que no es tracta només d’igualtat, sinó de justícia. Una justícia que reflecteixi els valors d’un cos policial modern, divers i coherent amb la societat que protegeix.

La pregunta que no podem evitar

Si no defensem els qui han perdut la salut en servei, quin cos estem construint? Quin missatge enviem als nostres propis companys?

Aquest 3 de desembre, no ens quedem amb paraules buides. Convertim aquesta data en un compromís real. Exigim a l’administració que lideri amb l’exemple i al cos de mossos que trenqui amb el model excloent del passat.

Els funcionaris amb discapacitat del cos de mossos no demanen favors. Demanen respecte. Demanen oportunitats. Demanen justícia. I no només tenen dret a exigir-ho: tenen dret a obtenir-ho.

Uneix-te a la lluita! Afilia’t ara!