Avui, 3 de desembre, és el Dia Internacional de les persones amb discapacitat.

Volem fer en aquest dia un recordatori de dues coses que es van dir en la nostra compareixença a la Comissió d’Interior al Parlament de Catalunya. A sota d’aquest post us oferim la transcripció.   

Grup d’Esquerra Republicana

Sr. José Rodríguez

“I crec, i seré molt breu, que si la solució és que hi hagi un conseller que tingui sensibilitat, aquest la té, tant per motius personals per com motius humans i motius polítics, és un conseller que el tema de les persones amb discapacitat hi té molta sensibilitat. I crec que nosaltres, com a grup, ens oferim a intentar facilitar a obrir una finestra d’oportunitat per començar a trobar solucions.”

Grup Parlamentari Socialista Units per Avançar

Sr Ramon Espadaler

“I reiterar l’agraïment per aquesta compareixença, que jo crec que ha estat honesta i que tenia aquest punt de desencontre absolut amb l’Administració per raons que, dites en abstracte, tothom diria: «Oh, quina barbaritat». Per tant, volem intuir que hi ha alguna cosa més de fenomen de complexitat en la gestió del problema, que va molt més enllà de… Nosaltres en cap cas faríem nostre o pressuposaríem que hi ha una deliberada mala fe per cap gestor polític a l’hora de no resoldre o de no resoldre prou bé el problema que tenen vostès, no?”

Vosaltres què creieu?

Hi ha mala fe i falta de sensibilitat per part del departament d’Interior…

Quan els tribunals els van reconèixer danys morals a persones amb discapacitat perquè no les van voler integrar mentre negociaven un decret?

Quan van crear unes places específiques per persones amb discapacitat per poder restar-los de la nòmina la seva prestació?

Quan van presentar un projecte de llei amb el que reduïen el sou de les persones amb discapacitat o les expulsaven al carrer?

Quan van presentar recursos contra reglaments de segona activitat de policies locals d’ajuntaments, dient que: «si aquestes persones amb discapacitat podien passar a segona activitat, podien produir-se perjudicis intensos i qualificats de caràcter irreversible o irreparable»?

Quan mai en aquest dia internacional el Departament d’Interior ha tingut cap reconeixement cap a nosaltres i pel que representem?

Quan si estem participant a la Comissió Permanent de Segona Activitat és per una mesura cautelar d’un tribunal?

Quan hi ha un dictamen de Nacions Unides que diu que Interior ha discriminat una persona amb discapacitat pel tema de la seva salut mental i passen de complir-ho i d’integrar aquesta persona?

Quan s’exclouen membres que han adquirit una discapacitat sobrevinguda de l’acte institucional per als membres de la primera promoció de Mossos d’Esquadra?

Quan s’ha modificat el decret de segona activitat per excloure la possibilitat de compatibilitzar una prestació per a persones amb discapacitat, a causa d’una sentència del Tribunal Suprem que estableix la incompatibilitat entre les prestacions d’incapacitat permanent total i la segona activitat?

Quan per justificar modificar el decret de segona activitat,  es va crear una alarma amb una sèrie de dades tergiversades per dir que el model de gestió d’integració de persones amb discapacitat, amb una incapacitat permanent total, que representen un ridícul dos per cent del Cos, estava esgotat i era insostenible?

Quan s’ataca la reputació de persones amb discapacitat i es difon la idea que són una càrrega pel Cos, que són perjudicials o que surten molt cars, afavorint la generació d’un ambient laboral tòxic contra elles?

Quan van posar-se del costat de l’INSS per anar als tribunals i dir que els tècnics de suport no policial estaven en segona activitat, i així facilitar que es congelessin les prestacions d’aquestes persones?

Quan es creen 3.400 places de segona activitat, però s’envien persones amb discapacitat a l’altra punta de Catalunya dient que no hi ha places per a elles a prop de la llar familiar?

Quan el conseller d’Interior diu que hi ha gent a l’organització que diu que no ho veu bé que hi hagi gent que tingui una prestació i treballi i la compatibilitzi?

Quan el conseller d’Interior reconeix que es modifica el decret amb la finalitat de facilitar que aquestes persones no tinguin una prestació per discapacitat?

«Les accions parlen més fort que les paraules.»

Abraham Lincoln

Resposta

Sí. La suma d’aquestes pràctiques i decisions suggereix clarament una manca de sensibilitat i, en alguns casos, podria ser interpretada com a mala fe per part del Departament d’Interior. Arribar a altra conclusió és no voler veure la realitat.

La conducta del departament d’interior és absolutament indigna i presenta una valoració altament preocupant pel que fa al tracte a les persones amb discapacitat.

Les accions com la modificació del decret de segona activitat amb la finalitat de causar un perjudici (tal i com reconeix el conseller), la creació de places amb limitacions geogràfiques injustificables o l’absolut menyspreu pel compliment de resolucions de Nacions Unides que parlen de discriminació, evidencien una manca de compromís genuí amb la inclusió i el benestar de les persones amb discapacitat.

Les accions que limiten els drets, la integració i el benestar de les persones amb discapacitat, així com la manca de reconeixement i suport en un dia com avui, indiquen que el que hi ha en aquest departament és una percepció nociva i de rebuig cap a les persones amb discapacitat dins l’organització.

Reflexió en aquest Dia Internacional de les persones amb discapacitat

El lamentable historial de tracte a les persones amb discapacitat al cos de Mossos d’Esquadra desautoritza completament el Departament d’Interior per involucrar-se en la creació de calendari solidaris destinats a entitats de persones amb discapacitat o per llançar missatges de suport a través de xarxes socials o altres mitjans. Aquesta conducta reflecteix una absoluta hipocresia.

Allò que haurien de fer és donar exemple amb les persones del mateix cos i abstenir-se d’intentar construir una imatge fictícia. És complir amb la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat, és complir les resolucions de Nacions Unides sobre discriminació i rectificar els errors, és portar a terme una política de recursos humans que no tracti de perjudicar, sinó que es centri en accions concretes per millorar la inclusió i el respecte cap a aquest col·lectiu.