Declaracions del conseller d’Interior que si haguessin estat fetes fora del parlament podrien ser constitutives d’un delicte d’odi i discriminació

El Passat 6 de febrer va tenir lloc un Consell de la Policia i, poc després, el conseller d’Interior, Sr. Joan Ignasi Elena, va comparèixer a la Comissió d’Interior al Parlament de Catalunya.

La diputada Sra. Mercè Esteve (Grup Parlamentari de Junts per Catalunya), va preguntar “què estava passant a mossos, perquè s’havia convocat un consell de la Policia extraordinari. Si era veritat que es volia aplicar una retallada de drets laborals a la segona activitat perquè no cobrin una prestació de la seguretat social. Una prestació en definitiva que paga Madrid”.  

La diputada Sra. Lorena Roldán (Grup Mixt) també es va referir a aquest tema:

“Porque usted con este decreto lo que pretende es quitarles a estos agentes esa pensión de incapacidad. Pensión de incapacidad que en muchos casos reciben porque fueron heridos o tienen algun tipo de lesión mientras estaban ejerciendo su trabajo como mossos d’esquadra. 

Es que es un absoluto retroceso en los derechos de las personas con discapacidad, Sr. Elena. Usted no ha dicho nada de esto hoy, a las 9 de la mañana hemos tenido ya movida dentro del cuerpo y me gustaría que nos explicara un poquito más. 

¿Por qué este retroceso en los derechos? Que además se lo ha recordado otra diputada, que ni siquiera lo paga la Generalitat, que esto lo paga el Estado. 

Es que es una absoluta verguenza. Yo no se si usted quiere pasar a la historia de los consejeros recordado por esto, pero sinceramente no me parece una buena hoja de servicios. 

La resposta del conseller d’Interior, Sr. Joan Ignasi Elena, sobre aquesta qüestió va ser:

“Això que ha dit avui, estava acordat del mes de novembre. Del que estem parlant és de què les persones que tenen una incapacitat permanent total, que tenen un 55% de pensió, se’ls ofereix una altra feina que no és policial i cobren el 155%. És a dir, el 100% del cos de mossos i el 55% de la pensió d’incapacitat. Per tant, el 155%. També és important dir-ho clar. 

A conseqüència d’això, hi ha resolucions de l’INSS que els hi treuen. Llavors aquí hi ha dues coses que tenim. Per una part, resolucions de l’INSS que els hi treuen aquesta pensió, perquè diuen que ja està cobrant el 100% per una feina a la mateixa empresa. I un tipus de lloc de Treball que no els permet ser membres del cos, i alguns volen ser membres del cos. L’alternativa que s’ofereix és dir, que facin segona activitat, per tant, seran membres del cos, i cobraran el 100% del salari. Amb això hi havia acord. Si ara no n’hi ha, parlem-ne més. Però d’això hi havia acord, està parlat i està a les actes. Avui s’ha dit, perquè s’aprovava al Govern i preceptivament s’havia de fer un consell per explicar-ho i resulta que aquell acord ja no val. D’acord, veurem per què, quines són les raons per les quals no val ara aquell acord i en parlarem.

Però que quedi clar, quin és el concepte del qual estem parlant. De persones que estan en aquesta condició. I ho havia aprovat tothom, a mi així m’ho havien dit, també els sindicats. Per si no és així, doncs en parlem.”     

La diputada Sra. Lorena Roldán (Grup Mixt) replica referint-se a un comunicat sindical i dient: 

“Todas las organizaciones hemos coincidido en la falta de negociación que ha habido al respecto, y, por tanto, se ha reclamado parar la modificación propuesta, así como también la apertura de un proceso de negociación real. No había este acuerdo, señor Elena, porque todos los sindicatos, a excepción del de los mandos, le han dicho que se paralice y que se negocie.”

“No solamente se lo advierto yo, que se lo ha advertido la Comisión Jurídica Asesora: que este decreto de modificación que ustedes pretenden llevar a cabo de la segunda actividad va a suponer un retroceso de derechos de aquellos agentes que tienen una incapacidad.”

“Lo que debería hacer usted es escuchar a los sindicatos, que representan a los agentes, que, insisto, lo están pasando bastante mal, que ya llevan muchísimo tiempo con reclamaciones que el departamento no escucha.”

El conseller d’Interior, Sr. Joan Ignasi Elena, acaba la seva intervenció dient:

“Hi havia un acord. Amb la majoria de sindicats hi havia un acord”. “Ara no ho veuen bé? Doncs parlem-ne més”.

“Hi havia un acord que deia que aquelles persones que deixen d’estar al cos i tenen una feina que hi treballen al cent per cent i aleshores cobren la pensió i el cent per cent…, s’ha de buscar una solució, entre altres coses, perquè hi ha gent que diu que no ho veu bé, a l’organització, que hi hagi persones que treballant una jornada cobrin la jornada sencera i una pensió del cinquanta-cinc per cent.”

Manifestar en seu parlamentària per part del conseller d’Interior que les persones amb discapacitat cobren el 155% és clarament un intent de desprestigiar a aquestes persones davant l’opinió pública. I això es fa per estar en contra que compatibilitzin el seu dret al treball amb les prestacions per la seva discapacitat. 

Vam demanar a través de RAC1 que el conseller demanés disculpes o dimiteixi per aquestes declaracions. La notícia va ser emesa el dia 15 de febrer (a les notícies de les 6 h i 14 h). A hores d’ara ningú s’ha dignat a contestar.

És un fet que atempta contra la seva dignitat i el seu honor. És un atac als drets que puguin tenir persones amb discapacitat i, per tant, si aquestes declaracions haguessin estat fetes fora del parlament, podrien ser constitutives d’un delicte d’odi i discriminació.

En definitiva, significa reconèixer per part del conseller la veritable finalitat de la modificació normativa que pretén, que no és altre que perjudicar persones amb discapacitat perquè no puguin compatibilitzar prestacions. Més clar no es pot deixar. I això és indigne de la grandesa d’una entitat com la Generalitat de Catalunya.

No parla d’integració laboral, ni d’igualtat, ni de discriminació positiva, de compliment de la Convenció de l’ONU, de donar exemple a la societat… No. Res d’això. 

El que és important pel conseller, per davant de tot, és difamar a aquestes persones amb discapacitat, és dir que “cobren el 155%”. Això sí que és crucial. És la clau de tot. 

I la guinda del pastís és dir que hi ha gent a l’organització que diu que no veu bé que hi hagi persones amb discapacitat treballant perquè tenen una prestació. 

O sigui que la raó de tot plegat és aquesta, que hi ha gent al cos que manifesta aquest rebuig.  

Segons el conseller, aquest és el gran suport i la gran solidaritat del cos de mossos d’esquadra, o d’una part del cos, amb les seves persones amb discapacitat. 

En comptes de defensar els drets d’aquestes persones amb discapacitat, el que fa és defensar aquest discurs d’odi i discriminació contra elles per part de persones que, amb aquest discurs i aquests valors, es podria dir que són indignes de pertànyer al cos de mossos d’esquadra.

El conseller passa per alt tots i cadascun dels elements que poden generar un cost econòmic a aquestes persones amb discapacitat i a les seves famílies. Passa per alt el cost addicional que comporta viure amb una discapacitat en igualtat de condicions que les persones de l’entorn. I  com aquests costos repercuteixen directament en la renda salarial que pugui rebre la persona i com suposen un greuge comparatiu amb la resta de persones que no els tenen. És evident que són unes “pèrdues de rendes” que les prestacions per discapacitat han d’ajudar a cobrir, però són qüestions que s’ometen o passen per alt massa sovint, a vegades a propòsit.

També passa per alt que tenir una discapacitat sobrevinguda en un cos com el de mossos d’esquadra, suposa la privació de majors retribucions futures, ja que representa la fi de la carrera professional del funcionari. És a dir, el funcionari ja no pot ascendir a llocs més ben remunerats com la resta, ni accedir a nivells d’especialitat. En síntesi, és perfectament vàlid dir que la prestació per discapacitat compensa econòmicament les pèrdues futures de retribucions en perdre la carrera professional.

Estem segurs que ningú vol una discapacitat,  que ningú vol prestacions, ningú vol patir els dolors que pateixen i segur que tots voldrien recuperar la seva vida anterior a la discapacitat i continuar la seva carrera professional, que s’ha vist trencada.

Però no. No diu res d’això. Sembla ser que el millor és desacreditar-los i modificar una normativa per afavorir indirectament que una prestació per discapacitat sigui incompatible.

Perquè hi ha gent a l’organització que diu que no veu bé que sigui compatible.

Una gran altura moral i ètica. 

Diria això que ha dit el conseller també per totes les persones amb discapacitat que han entrat a treballar a tota la funció pública i també compatibilitzen una prestació? I dels que treballen a l’empresa privada?

Diria això el conseller també per totes les persones que treballen al cos de mossos d’esquadra i a la funció pública i compatibilitzen una pensió de viduïtat? Amb la pensió de viduïtat cobren més del 100% aquestes persones? La gent de l’organització veu bé que sigui compatible?  

Apostem a què no ho diria perquè és ridícul i absurd. 

No podem entendre tant d’odi i rebuig als drets que puguin gaudir persones amb discapacitat. És absolutament desolador.