La passivitat davant de la injustícia: Un càncer en la societat moderna

Des del nostre sindicat volem compartir amb vosaltres una història que hem trobat i que té un missatge que ens sembla fonamental. Ens endinsem en un relat que es desenvolupa a l’aula d’introducció al Dret, on un simple incident desafia els pilars de la justícia i la dignitat. Acompanyeu-nos en aquest viatge narratiu que ens convida a reflexionar sobre el paper de la llei, la responsabilitat individual i la solidaritat en la defensa dels nostres drets.

Lliçons de Justícia i Solidaritat: Reflexions des de l’aula d’Introducció al Dret

En el primer dia de classe, l’aula d’Introducció al Dret a la Universitat bullia d’expectatives. Els estudiants s’acomodaven als seus seients, ansiosos per absorbir el coneixement que els oferiria el semestre. El professor, una figura imponent que exsudava autoritat, va irrompre a la sala i, sense dubtar, va fixar la seva mirada en un jove assegut a la primera fila.

“Quin és el teu nom?”, va inquirir amb severitat.

“El meu nom és Nelson, senyor”, va respondre l’estudiant, confiat en la seva presentació.

No obstant això, la resposta no va ser l’esperada. El professor, amb un gest de menyspreu, va exclamar: “Fora de la meva classe i no tornis mai més!”

Nelson va quedar desconcertat davant d’aquesta reacció. Després d’un moment d’incredulitat, es va aixecar precipitadament, va recollir les seves pertinences i va abandonar la sala en silenci.

L’estupor es va apoderar de l’aula. Els estudiants, atònits i indignats, van guardar un incòmode silenci, temorosos d’enfrontar-se al professor.

“Molt bé!”, va anunciar el professor, com si res hagués passat. “Comencem”.

“Per a què serveixen les lleis?”, va interrogar, desafiant.

Els estudiants, encara impactats per l’incident anterior, van començar tímidament a respondre, oferint diverses idees sobre el propòsit de les lleis a la societat.

“Per tenir un ordre a la nostra Societat”.

“No”, va respondre el mestre.

“Per complir-les”

“No”, va refutar el professor una vegada i una altra, desestimant cada resposta.

Fins que una veu, tímida però decidida, es va alçar a la sala: “Perquè es faci justícia”.

“Per fi!”, va exclamar el professor, reconeixent la resposta. “Això és”.

Després va plantejar una nova pregunta: “I ara, què és la justícia?”.

Els estudiants, encoratjats, van començar a oferir les seves reflexions, malgrat el menyspreu evident del professor.

“Tractar a tots de la mateixa manera”

“Que es respectin els drets i la dignitat”

No està malament, però responguin a aquesta pregunta: “Vaig actuar correctament en expulsar Nelson de l’aula?”

Quan el professor va qüestionar la seva pròpia conducta en expulsar Nelson, el silenci va caure sobre l’aula. Ningú s’atrevia a contradir el professor.

“Vull una resposta unànime”, va insistir.

Finalment, una veu valenta va trencar el silenci: “No!”.

“¿Es podria dir que he comès una injustícia?”

“Sí!”

“I per què ningú va fer res al respecte? Per què volem lleis i normes, si no tenim la voluntat necessària per practicar-les? Cadascun de vosaltres té l’obligació de parlar quan és testimoni d’una injustícia. Tots. No torneu a estar en silenci, mai més! Aneu a buscar en Nelson – va dir. Després de tot, ell és el professor, jo soc un estudiant d’un altre curs. Apreneu que quan no defensem els nostres drets, es perd la dignitat i la dignitat no pot ser negociada.”

Justícia i dignitat

En conclusió, la història de l’incident a l’aula d’introducció al Dret ens recorda que la justícia i la dignitat són valors fonamentals que han de ser defensats activament en la nostra societat. La passivitat davant de la injustícia no només mina la nostra pròpia dignitat, sinó que també compromet els fonaments d’un sistema legal just i equitatiu. Cadascun de nosaltres té la responsabilitat d’alçar la veu contra la injustícia i treballar junts per salvaguardar els nostres drets i els dels altres.