9 caps en 9 anys: La cúpula dels Mossos d’Esquadra no és un ‘Escape Room’ (però sembla que els polítics hi juguin)

Setembre de 2026. La roda torna a girar i tenim nova cúpula. Benvinguda, comissària Sílvia Catà, com a nova cap del cos; i benvingut de nou, senyor Ferran López, ara com a Director General de la Policia. Amb la dimissió de Trapero i els canvis de la consellera Parlon, el marcador s’enfila a una xifra de rècord: 9 caps en 9 anys.

Des del 2017 fins ara, els caps del cos han canviat de forma ininterrompuda, barrejant motius de jubilació, pèrdues de confiança política o canvis de govern:

1. Josep Lluís Trapero (Nomenat l’abril del 2013 pel conseller Ramón Espadaler en substitució del comissari Josep Milan. Cessat el 2017 per l’aplicació del 155).

2. Ferran López (Nomenat l’octubre del 2017 pel ministeri de l’Interior durant el 155, va dimitir en acabar aquest període).

3. Miquel Esquius (Primera etapa; va rellevar López el juliol del 2018 amb l’arribada del conseller Miquel Buch).

4. Eduard Sallent (Primera etapa; el juny del 2019 va rellevar Esquius per decisió de Buch).

5. Josep Lluís Trapero (Segona etapa; restituït el novembre del 2020 pel conseller Miquel Sàmper un cop absolt a l’Audiència Nacional).

6. Josep Maria Estela (Nomenat el desembre del 2021 pel conseller Joan Ignasi Elena, va ser destituït deu mesos després per fortes discrepàncies).

7. Eduard Sallent (Segona etapa; nomenat l’octubre del 2022, va assumir el lideratge després de la destitució d’Estela).

8. Miquel Esquius (Segona etapa; nomenat l’agost del 2024 per la nova consellera Núria Parlon com a relleu de transició).

9. Sílvia Catà (Nomenada el setembre del 2026 a causa de la jubilació d’Esquius, convertint-se en la primera dona cap de la policia).

Aquest ritme frenètic de rotació a la cúpula faria petar el cap a qualsevol expert en recursos humans. Però el problema real no és només el vertigen dels que ocupen la cadira calenta, sinó la factura que acabem pagant els agents que sostenim aquest cos cada dia.

I millor no entrem a parlar dels constants canvis a la Direcció General de la Policia, tot i que no podem deixar de banda assenyalar la nova tendència de moda: canviar l’uniforme pel “traje” (i viceversa).

El terratrèmol als despatxos i la paràlisi permanent

Cada vegada que la classe política decideix que toca relleu, l’efecte dominó és implacable:

• El ball de cadires: Nou cap vol dir nova Prefectura i, de retruc, nous caps de Regions i Comissaries Generals. Un joc de les cadires on la música sempre la posen els mateixos.

• El «frenasso» burocràtic: Projectes estratègics, modernització de material, plans de xoc… Tot es congela «a l’espera que el nou equip s’hi posi». I quan s’hi posen, tornen a canviar-los.

El cos com a moneda de canvi: Joc de Trons a la catalana

Però deixem-nos de romanços i anem al problema de fons. Quan el cos de Mossos d’Esquadra obre els telenotícies setmana rere setmana per relleus, dimissions, picabaralles polítiques i «pèrdues de confiança», tenim un problema institucional gravíssim. S’està utilitzant la policia de Catalunya com si fos el parc d’atraccions dels partits polítics de torn.

L’exemple el tenim avui mateix sobre la taula. Josep Lluís Trapero, que fa només dos anys es va presentar com el fitxatge estrella del president Salvador Illa, ara marxa per la porta del darrere per les seves topades amb la consellera Núria Parlon, sent substituït per Ferran López com a nou director general de la Policia. Al final, són decisions de cúpula preses amb la calculadora política a la mà, no amb el manual de seguretat ciutadana ni pensant en les necessitats de la plantilla.

Això té unes conseqüències nefastes a dos nivells:

• Cap a la ciutadania (la imatge que donem): Quina sensació de seguretat i fermesa podem transmetre al carrer si la nostra pròpia cúpula té la mateixa esperança de vida que un gelat a l’agost? La confiança ciutadana costa dècades de construir, però es dinamita amb dues rodes de premsa. Projectem una imatge d’institució dèbil, hiperpolititzada i sotmesa al caprici del cicle electoral.

• Cap a nosaltres (l’orgull professional): El desgast de la plantilla és absolut. Veure com es rebrega el nostre uniforme en disputes de poder genera una desafecció enorme. Ens reclamen innovació i implicació, però ens imposen un escenari on la iniciativa es penalitza. Com pots demanar a la plantilla que construeixi una casa si li canvies l’arquitecte cada vegada que s’aixeca un pam de paret? S’està fomentant, des de la mateixa Conselleria, un model on ningú vol moure fitxa per por de no encaixar en la següent ‘purga’ de confiança política. Han convertit la direcció operativa del cos en una sala d’espera, obligant els agents a ser els únics adults a l’habitació que mantenen la cordura mentre a dalt juguen a fer política.

Ens demanen que siguem neutrals i professionals, però ens tracten com a fitxes en el seu tauler d’escacs. I ja n’estem tips.

AILMED ho té clar: Zero excuses amb els nostres drets

Tota aquesta inestabilitat crònica no és només una vergonya política; és un problema laboral d’alt risc per a nosaltres.

L’Acord 2026-2030 de millores laborals ja està publicat al DOGC, però des d’AILMED no permetrem que la seva aplicació quedi encallada per les crisis de despatx. Tenim dues carpetes vitals sobre la taula que no admeten demores:

• El Pla de Carrera Professional: Els agents necessitem estabilitat i unes regles del joc clares per garantir el nostre futur econòmic i laboral.

• La Segona Activitat: L’Administració no pot usar els seus errors de planificació com a excusa per vulnerar els drets i la salut laboral dels companys més veterans.

Des d’AILMED enviem un missatge molt clar a la nova Prefectura i a la Conselleria: els despatxos poden canviar de llogater tantes vegades com els convingui, però el temps de les excuses per dilatar les nostres condicions laborals s’ha esgotat.

Nosaltres som la constant; vostès, l’anècdota. Posem-nos a treballar.

AILMED SINDICAT

No esperem els canvis, els provoquem.

Estàs absolutament segur que mai necessitaràs algú que et cobreixi l’esquena?

AFILIACIÓ + DEFENSA JURÍDICA
(12,50 € / MES)
Menys del que costa un menú

*Càlcul mensual informatiu de la quota anual de 150€ (Hisenda te’n retorna una gran part a la declaració de la renda, però això ja t’ho expliquem a dins).

Descarrega aquí aquest comunicat i penja’l als taulers dels serveis!