IDEES CLAU
Diners, jubilació i model policial: Hem exigit a Interior desencallar la pròrroga de la jubilació per millorar les pensions, recuperar el poder adquisitiu perdut i saldar el deute de les pagues extres. A més, hem dit un «NO» rotund a la llei única amb les Policies Locals.
Fi al «sostre de plom»: Hem denunciat al Parlament la condemna perpètua de 863 companys (TSNP i Segona Activitat) als quals l’Administració bloqueja totalment l’ascens i la carrera professional per tenir una discapacitat.
Mobilitat: Tot i reconèixer els avenços recents de la Subdirecció General de Recursos Humans, exigim un protocol automàtic i àgil perquè cap agent ferit o malalt torni a viure «presoner» de la seva plaça lluny de casa.
Impugnació de Decrets: Portem als tribunals les normatives que discriminen i invisibilitzen el col·lectiu, com el decret que deixa sense credencials els TSNP. Un cos que maltracta els seus veterans ferits, destrueix la vocació i la seguretat de tots.
Hi ha veritats incòmodes que no agraden als despatxos, però que algú havia de dir en seu parlamentària. I avui, 18 de febrer de 2026, AILMED SINDICAT ho ha fet a la Comissió d’Interior i Seguretat Pública del Parlament de Catalunya.
Com podeu comprovar al vídeo que encapçala aquest article, el nostre president, l’Àngel Gómez-Quintero, i el nostre secretari general, l’Evaristo Camacho, han posat els representants polítics davant del mirall. Hem anat al Parlament a defensar el futur i els drets de tota la plantilla, exposant les urgències econòmiques i laborals del Cos, però també llançant una advertència demolidora: el tracte indignant que reben els nostres veterans ferits o malalts destrueix la vocació i la seguretat de tots. Quin missatge estem enviant als agents més joves si veuen que l’Administració converteix els seus companys en «recursos d’un sol ús»?
A continuació, us resumim els punts clau de la nostra intervenció i les exigències que hem traslladat als grups parlamentaris:
1. Reivindicacions globals: Diners, jubilació i rebuig a la llei única
Hem defensat els interessos de tot el col·lectiu policial posant fre a les intencions de l’Administració i reclamant allò que és nostre:
- No a la barreja de cossos: Hem rebutjat rotundament la intenció de crear una llei única que fusioni el Cos de Mossos d’Esquadra amb les Policies Locals. Som cossos amb administracions i competències completament diferents.
- Jubilacions i poder adquisitiu: Hem reclamat el dret a la pròrroga de la jubilació, denunciant la disposició que ens obliga a jubilar-nos als 65 anys i ens impedeix augmentar la pensió de l’INSS. A més, hem recordat l’escandalosa pèrdua d’un 28,3% del poder adquisitiu des del 1990 i el deute crònic de les pagues extres del 2012.
- Incapacitat Temporal (IT): Hem exigit el cobrament immediat dels endarreriments per a les persones en IT, un dret paralitzat per la no aplicació de les sentències judicials per part del Departament.
2. El «sostre de plom»: El dret a la carrera professional
Hem denunciat de manera contundent el bloqueig absolut que pateixen els companys amb discapacitat.
- Actualment hi ha 863 funcionaris (351 Tècnics de Suport No Policial i 512 en Segona Activitat) sense accés a la mobilitat ni a la carrera professional.
- És una autèntica «condemna perpètua» i un «sostre de plom» per a professionals que porten dècades congelats. Un exemple clar és el del nostre secretari general, amb gairebé 20 anys d’estancament des del seu accident.
- Hem titllat d’»indignitat» que s’exigeixi la mateixa aptitud física de l’ingrés al cos per accedir a llocs de treball que són purament de gestió o intel·lectuals. L’ambició de prosperar en aquest cos no pot morir el dia que et diagnostiquen una discapacitat.
3. Mobilitat: Un ajustament raonable, no un privilegi
Durant la compareixença hem fet un reconeixement a la tasca recent del Subdirector General de Recursos Humans, el Sr. Amadeu Domingo, gràcies al qual s’ha començat a trencar un immobilisme crònic, apropant a casa companys que vivien com a «presoners» de la seva plaça.
- Tot i això, hem exigit que aquests moviments no depenguin d’un favor o de la bona voluntat, sinó que es creï un protocol estàndard, àgil i automàtic per a tots els casos pendents i futurs. La mobilitat és un ajustament raonable i un dret protegit per la Convenció Internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat.
4. La via judicial: Impugnació de Decrets discriminatoris
L’Àngel Gómez-Quintero ha deixat clar que AILMED no es quedarà de braços creuats davant normatives que ens esborren del mapa:
- Decret d’imatge institucional, els uniformes, les acreditacions i les distincions: Hem denunciat que aquest decret fa invisibles més de 350 funcionaris amb discapacitat (TSNP) en deixar-los sense cap mena d’acreditació.
- Decret de Provisió de Llocs de Treball: Omet completament la mobilitat i la carrera professional d’aquests funcionaris, ignorant les nostres al·legacions.
- Decret de reestructuració de la Direcció General de la Policia (creant la nova Subdirecció General d’Assistència i Assessorament Jurídic): Considerem que la nova regulació vulnera la Llei Orgànica del Dret de Defensa.
La reacció del Parlament i el nostre compromís
La contundència de les nostres paraules no ha passat desapercebuda. Diversos grups parlamentaris han pres la paraula per reconèixer la realitat de les nostres denúncies, admetent que la carrera professional no s’hauria de truncar i mostrant interès pels ajustaments raonables.
A AILMED SINDICAT ho tenim clar: continuarem donant la cara. Lluitem perquè la malaltia o l’accident no signifiquin el final de la vida professional de ningú, i exigim que les condicions laborals, econòmiques i de jubilació estiguin a l’altura de l’esforç que la plantilla del CME fa cada dia. Som visibles, som necessaris i tenim molt a aportar.
AILMED SINDICAT
Perquè cap mosso és d’un sol ús. Lluitem pel teu futur, estiguis on estiguis.
Descarrega aquí aquest comunicat i penja’l als taulers dels serveis!







Deixa un comentari