El Passat 30-03-23 vam assistir a una sessió de la Comissió permanent de segona activitat (COPSA). La sessió va acabar per falta de temps quan quedaven encara moltes qüestions per tractar. 

La sensació que ens queda després d’aquesta sessió és la de gran aixecada de camisa de l’administració i un creixent conflicte amb la part social. A aquesta sensació contribueix molt haver presenciat com diversos sindicats es van enfrontar a l’administració pel contingut de l’acta de l’última sessió de la COPSA, celebrada el dia 13-03-23, de tal manera que han impugnat el seu contingut per considerar que no reflecteix les seves manifestacions. 

És evident que l’administració s’ha instal·lat en un relat de defensa tancada de la modificació del decret de segona activitat, mitjançant la qual han suprimit unes places per a persones amb discapacitat. I sembla que ho defensa a qualsevol preu, vol guanyar la batalla del relat, sigui com sigui.

Precisament, al fil d’aquesta qüestió, en aquesta sessió va esclatar una forta controvèrsia per una nota informativa en relació amb la modificació del Decret 246/2008 de segona activitat. Diversos sindicats consideren que aquesta nota informativa no diu la veritat sobre el procés de negociació entre sindicats i administració sobre la modificació del decret. 

L’administració ha tirat pel dret aprovant i publicant la modificació del decret, passant com una piconadora per sobre del posicionament en contra de diversos sindicats, defensant que sempre hi ha hagut acord amb aquests sindicats i mostrant-se com perplexa davant del suposat canvi de la seva postura.

No és la nostra intenció des d’aquí ficar el dit en la nafra, però creiem que la postura de la part social hauria d’haver estat en contra de manera contundent des del minut zero, des del moment en què l’administració va començar a vendre el conte sobre que ja no podien identificar més places per persones amb discapacitat, que només es podien identificar les darreres 80 places, que el sistema estava esgotat i era insostenible. 

Tolerar aquest relat justificatiu, a més de permetre el continu desprestigi de les persones amb discapacitat que ocupen aquestes places, va ser el primer gran error en aquesta història.

De fet, tal com ha quedat el decret actual, aquestes persones amb discapacitat només tindran l’opció de passar a segona activitat, amb totes les dificultats que això pot comportar en temes de funcions o ajustaments raonables. Deien que el sistema estava esgotat i era insostenible amb places “no policials” per aquestes persones, però ara passaran totes a segona activitat a “grosso modo” i ara resulta que no hi haurà cap problema. La discapacitat serà la mateixa, però ara es veu que ja no és insostenible integrar-los.

Evidentment, aquest relat ja era incomestible des del principi. Aquesta associació sempre ha estat en contra de la modificació del decret i com es justificava. 

El que l’administració estava venent era eliminar les places “no policials” per aquestes persones i que només tinguessin l’opció de segona activitat. L’objectiu no era altre que deixar exposades a aquestes persones davant de l’INSS perquè no es puguin beneficiar de la compatibilitat d’una prestació per discapacitat.

Aquesta associació sempre ha estat en contra de qualsevol moviment de l’administració que pugui produir perjudicis a persones amb discapacitat. Com és el cas si perden el benefici d’una prestació.

Però, que l’objectiu és aquest, ho diem només nosaltres? No. Ho diu també el mateix conseller d’Interior al Parlament de Catalunya:

“Això que ha dit avui, estava acordat del mes de novembre. Del que estem parlant és de que les persones que tenen una incapacitat permanent total, que tenen un 55% de pensió, se’ls ofereix una altra feina que no és policial i cobren el 155%. És a dir, el 100% del cos de mossos i el 55% de la pensió d’incapacitat. Per tant, el 155%. També és important dir-ho clar. 

“Hi havia un acord que deia que aquelles persones que deixen d’estar al cos i tenen una feina que hi treballen al cent per cent i aleshores cobren la pensió i el cent per cent…, s’ha de buscar una solució, entre altres coses, perquè hi ha gent que diu que no ho veu bé, a l’organització, que hi hagi persones que treballant una jornada cobrin la jornada sencera i una pensió del cinquanta-cinc per cent.”

Vam preguntar a la COPSA sobre aquesta declaració del conseller, que considerem molt greu.

L’administració diu a la nota informativa en relació amb la modificació del Decret 246/2008 de segona activitat, que pel que fa a la pensió per incapacitat permanent total, no és objecte d’aquesta modificació normativa. Però pel conseller, al Parlament, deixa clar que la clau de tot és dir que “cobren el 155%” i que “hi ha gent a l’organització que diu que no ho veu bé”.

Pregunta: En què quedem? En el que diu el conseller o el que diu la nota informativa?

L’administració va dir que no veu cap contradicció entre el que posa a la nota informativa i les declaracions del conseller al Parlament de Catalunya. El que posa a la nota és el que correspon amb la tramitació de l’expedient i es diu que no hi ha àmbit competencial per regular el tema de les pensions.

Segons l’administració, altra qüestió és que en seu parlamentària el conseller està fent referència a uns fets i a una realitat en l’àmbit polític, però no és incompatible una cosa amb l’altre. No toca a la COPSA estar discutint del que es parla en seu parlamentària. 

És evident que no hi ha competències en pensions, però, tal com diu el conseller, l’objectiu és facilitar indirectament el camí perquè l’INSS deixi de pagar prestacions a persones amb discapacitat. Es reconeix en un àmbit polític, o en l’àmbit que sigui, però, al cap i a la fi, es reconeix i contrasta molt amb el contingut de la nota informativa. 

També vam preguntar a la COPSA sobre aquest contingut de la nota informativa:

“Per tant, les condicions dels llocs de treball en segona activitat són més adequades per evitar el risc que es poguessin donar situacions discriminatòries que les condicions dels llocs de tècnic/a de suport no policial.”

“Per tant, en cap cas cap persona membre del cos de Mossos d’Esquadra haurà de deixar de ser-ho, encara que pateixi una malaltia o un accident que derivi en una incapacitat permanent total. És a dir, garanteix la plena integració de les persones membres del cos de Mossos d’Esquadra que pateixin una discapacitat, sense cap discriminació.”

Preguntes:

En conseqüència, s’entén que les condicions dels llocs de tècnic/a de suport no policial eren menys adequades per evitar el risc que es poguessin donar situacions discriminatòries. Per què ara les condicions són més adequades? Quines situacions discriminatòries es podien donar en les condicions dels llocs de tècnic/a de suport no policial?

Abans de la nova regulació, no es garantia la plena integració de les persones membres del cos de Mossos d’Esquadra que pateixin una discapacitat, sense cap discriminació?

Sobre el tema discriminació l’administració es remet a tot el que ha anat dient aquesta associació al llarg dels anys. Es va remetre als comunicats, reclamacions, accions judicials portades per AILMED. I va expressar que amb això queda prou documentat. 

Per tant, sembla que l’administració dóna la raó a AILMED en qüestions de discriminació a persones amb discapacitat.

Però aquesta raó arriba tard, està totalment desfasada en el temps. 

Durant anys l’administració ha fet tot el possible perquè aquestes persones amb discapacitat no poguessin passar a segona activitat al cos de mossos d’esquadra, mentre que al cos de bombers podien fer-ho sense cap problema i compatibilitzant la corresponent prestació. 

L’objectiu era que passessin a altres places en les quals es poguessin restar de la nòmina les prestacions per discapacitat. Això és el que es va fer el 2008 amb el decret de segona activitat, creant les places de tècnic de suport no policial, amb el beneplàcit de la majoria de sindicats.

L’administració d’Interior no tindrà competències en el tema de les prestacions, però com veieu té altres camins, com intentar restar-la de la nòmina. Després diran que a ells el tema de la prestació no els importa i no tenen competències i bla, bla, bla.

No se’n van sortir en l’aplicació de restar prestacions per discapacitat de la nòmina i, fins i tot, es va acabar derogant del decret la part que establia aquesta barbaritat i una sentència ho va acabar anul·lant dient que restar la prestació per incapacitat permanent del sou vulnera el principi d’igualtat i prohibició de discriminació per raó de discapacitat.

Quan l’any 2017 va sortir una sentència del Suprem que deia que les prestacions eren incompatibles amb la segona activitat, van posar-se del costat de l’INSS a tribunals dient que els tècnics de suport no policial estaven en segona activitat. No se’n van sortir tampoc.

Van decidir llavors carregar-se les places de tècnic de suport no policial per aquestes persones amb discapacitat i deixar només l’opció de segona activitat. I ara l’INSS té tot a favor, amb la jurisprudència actual, per congelar les prestacions d’aquestes persones. 

La nostra associació sempre ha estat en contra de causar qualsevol perjudici a persones amb discapacitat. La raó que ens dóna l’administració arriba tard perquè, des del 2017 amb la sentència del Suprem, hem tingut el canvi de postura contrari al de l’administració. 

L’administració ha canviat la seva postura sabent perfectament que hi ha un perjudici econòmic, la nostra associació ha deixat clara la seva postura contrària al fet que es faciliti aquest perjudici. 

És fals que la modificació del decret s’ha fet en consonància amb el que demana AILMED. Sempre ens hem manifestat en contra.      

Algunes dades

Hi ha 368 tècnics de suport no policial i 473 persones en segona activitat d’un total de 17770.

Hi ha 31 expedients de llocs de suport tècnic no policial en tràmit.

Fins al moment hi ha hagut un tècnic de suport no policial que ha demanat voluntàriament passar a segona activitat.

S’ha aplicat la plaça de substitució en altra destinació en 8 casos i en 20 s’ha denegat. Hi ha 13 d’aquests 28 casos als tribunals contenciosos.

Cap impugnació ha estat acceptada sobre les destinacions de tècnics de suport no policial, en relació amb les seves patologies, per tal d’apropar aquests funcionaris amb discapacitat al seu domicili.

Com a dada curiosa, hi ha 718 persones, de 1008 persones possibles, entre 56 i 65 anys que no es troben en segona activitat.