
IDEES CLAU
- Respecte institucional: AILMED planta cara a la política de fets consumats i exigeix que cap projecte que alteri l’operativitat del CME es tiri endavant d’esquena al Consell de la Policia.
- Conveni amb la GUB: Alertem del risc operatiu i jurídic de cedir investigació continuada a una policia local i de saturar al límit les nostres àrees de custòdia fent de «carcellers».
- Línia vermella als protocols: Exigim els informes del TSJC i de Fiscalia, i que tots els protocols tècnics amb la Guàrdia Urbana es debatin al Consell abans d’aplicar-se.
- Radiografia a la Comissaria Virtual («Mia»): Arran de la nostra fiscalització dels 9M€ (fons europeus), Interior detalla que s’iniciarà al desembre amb 4 tràmits bàsics i sempre amb validació humana.
- Compromís d’auditoria a les OAC: L’Administració preveu descongestionar entre un 40% i un 50% les OAC i AILMED aconsegueix una demostració tècnica (demo) prèvia per verificar que no generarà més feina burocràtica.
En la represa de la sessió 166/26 d’aquest dimarts 27 d’octubre, el nostre sindicat ha posat sobre la taula dos temes cabdals per al futur operatiu del cos de Mossos d’Esquadra. Reivindiquem que el Consell de la Policia deixi de ser un espectador de rodes de premsa i recuperi el seu paper preceptiu de debat i fiscalització.
El Consell de la Policia no és un tràmit: és una garantia per als treballadors
Aquest dimarts 27 d’octubre s’ha celebrat la segona part de la sessió 166/26 del Consell de la Policia, reprenent els punts de l’ordre del dia que van quedar pendents el passat 16 d’octubre. Des d’AILMED SINDICAT hem acudit a aquesta cita amb una premissa molt clara: cap qüestió que afecti les condicions laborals i l’operativitat del Cos es pot tirar endavant d’esquena als representants legítims dels mossos i mosses d’esquadra.
El nostre deure com a sindicat no és instal·lar-nos en la queixa permanent, sinó exercir una fiscalització rigorosa sobre com afecten les decisions del Departament d’Interior a la nostra seguretat jurídica, l’operativitat diària i les condicions de treball. Malauradament, constatem amb preocupació una tendència que cal corregir: assabentar-nos per la premsa, per aparadors mediàtics o per signatures polítiques d’última hora de projectes estructurals que haurien de passar pel màxim òrgan de representació del cos.
A proposta d’AILMED, la sessió ha abordat dos punts cabdals on hem exigit llum, taquígrafs i garanties operatives.
1. Conveni CME – Guàrdia Urbana de Barcelona: No acceptarem polítiques de fets consumats
Des d’AILMED vam sol·licitar la inclusió d’aquest punt el passat 16 de setembre precisament per obrir un debat previ abans que es prengués cap decisió irreversible. La resposta del Departament va ser signar políticament el conveni amb l’Ajuntament de Barcelona l’endemà mateix, el 17 de setembre. Les formes no són acceptables: esquivar el Consell en un acord que altera el model de desplegament i les càrregues de treball a la capital és un menyspreu a la representació laboral.
Més enllà de les formes, hem exposat davant l’Administració els tres grans riscos operatius i jurídics que aquest marc polític genera als nostres agents:
- Disfunció en Policia Judicial i Investigació: Atorgar funcions que van més enllà de la recepció bàsica —com instruir atestats complexos, assumir oficines de denúncies o fer valoracions de risc— a un cos amb competència estrictament limitada al terme municipal de Barcelona trenca la continuïtat de la investigació. Els nostres investigadors no poden assumir diligències prèvies iniciades per tercers sense haver-ne tingut el control processal des del minut zero, especialment en fenòmens supramunicipals com el crim organitzat o la multireincidència.
- Sobrecàrrega a les Àrees de Custòdia: El conveni planteja una dicotomia inassumible on la GUB instrueix amb detinguts però el CME n’assumeix la ressenya i la custòdia. Les nostres àrees de custòdia a Barcelona ja treballen al límit de la seva capacitat i els nostres efectius no poden passar a fer funcions de simples «carcellers» d’instruccions alienes.
- Definició clara de competències: Hem recordat que el CME va assumir les competències d’ordre públic, seguretat ciutadana i policia judicial en substitució de les forces estatals, mentre que la llei fixa clarament l’àmbit de les policies locals (ordenances, trànsit urbà, policia administrativa). Desdibuixar aquestes línies perjudica el servei i l’atenció a la víctima.
La resposta d’Interior i l’exigència d’AILMED: La Comissària en cap, Silvia Catà, ha justificat l’acord al·legant que tots els convenis municipals de Catalunya estaven caducats i que Barcelona ha de servir de model. Ha defensat que l’obertura de més punts de recollida de denúncies per part de la GUB millora el servei a la víctima i ha confirmat que actualment hi ha grups de treball tècnics (amb comandaments d’ambdós cossos) redactant els protocols operatius concrets en matèries com violència de gènere, investigació i denúncies.
Davant d’això, la rèplica d’AILMED ha estat taxativa: hem reclamat els informes del TSJC, de la Fiscalia i els estudis tècnics d’impacte d’Interior. Però, sobretot, hem exigit que cap dels protocols que s’estan redactant als grups de treball s’apliqui sense passar abans per la taula del Consell de la Policia. No acceptarem un simple tràmit informatiu un cop tot estigui decidit; volem debatre i al·legar sobre cada protocol per defensar l’operativitat dels nostres companys. Per sobre de tot, defensarem el Cos de Mossos d’Esquadra i les seves competències com a policia integral —que tant han costat d’assolir—, exigint que cada cos policial es limiti a exercir les funcions que li corresponen per llei.
2. Comissaria Virtual i l’avatar «Mia»: Eines per treure feina al policia, no titulars de premsa
El segon punt defensat per AILMED ha estat la fiscalització del projecte de la Comissaria Virtual i l’agent d’intel·ligència artificial «Mia». Com hem deixat clar a la sessió, AILMED està plenament a favor de la modernització tecnològica, però no és de rebut que el Consell de la Policia s’assabenti pel Mobile World Congress i pels mitjans d’una inversió de gairebé 9 milions d’euros via CTTI (una xifra que hem posat en context comparant-la amb els 14 milions pressupostats el 2026 per a armilles i EPIs o els 17 milions per a rehabilitació de comissaries).
La nostra intervenció ha buscat respostes sobre un temor molt estès a les Oficines d’Atenció Ciutadana (OAC) arran de males experiències passades amb les denúncies per internet: el risc que una IA mal entrenada tipifiqui malament els delictes i es converteixi en una fàbrica de brossa burocràtica que obligui l’instructor a refer la feina i trucar de nou al ciutadà.
Les explicacions de l’Administració arran de la nostra petició: Gràcies a la inclusió d’aquest punt per part d’AILMED, l’Administració —a través de la Comissària de la Comissaria General Tècnica, Alicia Moriana, i de la Comissària en cap, Silvia Catà— ha donat per fi les explicacions tècniques i pressupostàries que s’haurien d’haver ofert des del primer dia:
- Finançament i abast: Han aclarit que els prop de 9 milions d’euros adjudicats per concurs públic a l’empresa Inetum provenen íntegrament de fons europeus finalistes (no dels pressupostos ordinaris de la Generalitat) i que el projecte no és només una web amb un avatar, sinó una transformació digital profunda dels procediments interns.
- Validació humana i entrenament policial: S’ha garantit que l’eina s’està entrenant amb mossos d’esquadra i que sempre hi haurà validació humana abans de formalitzar cap denúncia al sistema SIP.
- Limitació a 4 tràmits inicials: El sistema, previst per a mitjan desembre, s’implantarà només per a quatre supòsits concrets: permisos de sortida de menors a l’estranger (connectat amb el Registre Civil per eliminar el segellat manual), furts, pèrdues d’objectes/documentació i estafes telemàtiques. Delictes greus com agressions sexuals o violència masclista queden totalment exclosos d’aquesta via.
- Impacte a les OAC: L’Administració calcula que treure els furts i estafes de la via presencial descongestionarà entre un 40% i un 50% el volum actual de les OAC. S’han compromès a no reduir plantilles, sinó a alliberar els agents d’omplir formularis mecànics perquè puguin dedicar temps de qualitat a les víctimes de delictes greus.
Compromís assolit: Demostració pràctica per als sindicats. En el seu torn, la Comissària Moriana ha reconegut que hauria estat oportú explicar aquest projecte al Consell abans que transcendís per la premsa i, seguidament, la Comissària Catà ha ofert organitzar una sessió demostrativa (demo) amb els tècnics abans que el sistema entri en funcionament al desembre.
Des d’AILMED hem agraït el detall de les explicacions —que demostren la utilitat de portar aquests temes al Consell— i hem acceptat immediatament assistir a aquesta demostració tècnica. Allà comprovarem in situ com s’integra la «Mia» amb el sistema SIP i vetllarem perquè, tal com s’ha promès avui, sigui una eina que realment descarregui de feina els nostres agents i no un nou maldecap operatiu.
Continuarem fiscalitzant cada pas, exigint transparència i defensant que cap decisió que afecti la feina del mosso d’esquadra es prengui d’esquena als seus representants.
AILMED SINDICAT
No esperem els canvis, els provoquem.
Estàs absolutament segur que mai necessitaràs algú que et cobreixi l’esquena?
AFILIACIÓ + DEFENSA JURÍDICA(12,50 € / MES)
Menys del que costa un menú
*Càlcul mensual informatiu de la quota anual de 150€ (Hisenda te’n retorna una gran part a la declaració de la renda, però això ja t’ho expliquem a dins).
Descarrega aquí aquest comunicat i penja’l als taulers dels serveis!
