El passat 5 de febrer de 2026 vam assistir a una nova sessió de la Comissió Permanent de Segona Activitat (COPSA). Sabem que aquest és un tema sensible que afecta el present de molts i el futur de tots. Per això, des d’AILMED SINDICAT volem ser transparents: l’Administració té un pla, però nosaltres tenim unes línies vermelles molt clares basades en la llei i en el sentit comú.

A continuació, us detallem què ens van presentar i, el més important, la bateria d’arguments jurídics i de seguretat que el nostre representant va defensar per protegir els vostres drets.

1. El nou model de l’Administració: Què pretenen?

El Departament d’Interior i la Prefectura ens han traslladat la voluntat de «dignificar i normalitzar» la Segona Activitat. El seu objectiu és crear una nova ordre (que substituiria la de 2009) basada en un canvi de paradigma:

• Regular des del «NO»: A diferència d’ara, volen llistar explícitament el que NO es pot fer.
• Les prohibicions clares: No es podrà ocupar llocs de disponibilitat permanent, ni liderar dispositius al carrer, ni fer patrullatge de reacció/ordre públic, ni ocupar llocs on la condició física sigui requisit d’accés.
• Estructura: Volen identificar quines places de la RLT són aptes, establir quotes d’ocupació i crear la figura d’un Referent de Segona Activitat a cada Regió Policial.

Sobre el paper, la música sona bé. Però, com sempre, el dimoni és als detalls i en l’aplicació real.

2. La postura d’AILMED: Rigor, Seguretat i Llei Internacional

Davant el document de treball, AILMED SINDICAT no s’ha limitat a escoltar. El nostre representant va fer una intervenció contundent estructurada en quatre pilars fonamentals que no pensem cedir:

Marc Normatiu Superior: La UE i l’ONU manen

L’Administració defineix la Segona Activitat com una «desacceleració». Ens hi oposem frontalment, no només per semàntica, sinó per legalitat. Vam recordar a l’Administració que no poden legislar d’esquena a la normativa internacional.

Vam citar explícitament la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat i la Directiva 2000/78/CE de la Unió Europea sobre igualtat de tracte. Aquestes normes superiors impedeixen que una situació de discapacitat suposi una discriminació o pèrdua de drets. La regulació s’ha d’ajustar al concepte de «serveis complementaris» (Llei 10/1994), no a invents administratius.

No tothom és igual: Diferenciació de tipologies

Vam insistir que no es pot posar tothom al mateix sac. No és el mateix una Segona Activitat per edat (voluntària) que una per raons mèdiques, especialment si hi ha una Incapacitat Permanent Total (IPT) reconeguda.

Si un tribunal mèdic reconeix una IPT, hi ha unes limitacions legals que impedeixen fer tasques fonamentals de la professió (intervencions físiques, carrer, etc.). L’Administració ha de respectar aquestes limitacions de manera estricta. Forçar situacions que contradiguin una resolució d’incapacitat és il·legal.

El binomi vital: «Si no portes arma, no has d’anar d’uniforme»

Aquest va ser un dels punts més tensos i clars de la nostra intervenció. Hem detectat ambigüitat sobre les tasques al carrer i vam ser tallants: Si la patologia o la situació administrativa impedeix portar l’arma reglamentària, obligar l’agent a anar uniformat és una irresponsabilitat.

L’uniforme converteix l’agent en un objectiu i en un referent per a la ciutadania. Si no té els mitjans per defensar-se o actuar (l’arma), se l’està posant en un risc innecessari. Per tant, sense arma, no hi ha uniforme. Punt.

Seguretat Jurídica i INSS

A l’hora d’assignar llocs de treball i de decidir funcions, s’ha de tenir present si es té reconeguda una Incapacitat Permanent Total de l’INSS com a causa mèdica. També vam rebutjar que es pugui mantenir el lloc de treball només amb un «informe favorable» del cap.

3. Col·lectiu TSNP: Solucions davant la «manca d’espai»

Finalment, vam tractar la situació de les persones amb discapacitat que ocupen places de Tècnics de Suport No Policial (TSNP) amb una de freda i una de calenta:

• L’Agraïment: Vam valorar molt positivament els esforços de la Subdirecció General de Recursos Humans per facilitar la mobilitat i apropar aquestes persones als seus domicilis, una demanda històrica.
• Sorpresa per la “manca d’espai”: Vam manifestar la nostra sorpresa i malestar perquè, en alguns llocs, s’havia dit que «no hi havia espai» per posar una taula i una cadira per aquestes persones. Vam exposar casos inacceptables on s’havia proposat ubicar persones al pàrquing (a 5 graus sota zero) o en un menjador.
• La solució: El Subdirector General de Recursos Humans va intervenir immediatament per confirmar que aquesta situació anòmala «ja estava arreglada». Des d’AILMED volem reiterar el nostre agraïment al Subdirector per la ràpida correcció d’aquest greuge.

Què passarà ara?

Des d’AILMED hem deixat clar que volem aprofitar el talent i l’experiència dels companys, però sempre sota el paraigua de la legalitat internacional i la seguretat física. Seguirem vigilant cada coma de la nova normativa. La Segona Activitat és un dret, no una concessió.

AILMED SINDICAT

El teu escut, la teva veu.

Descarrega aquí aquest comunicat i penja’l als taulers dels serveis!