Recentment, un representant d’AILMED SINDICAT i la lletrada Mònica Fanlo, de Crespo & Fanlo Advocats, han mantingut una reunió a Madrid al Ministeri d’Exteriors, Unió Europea i Cooperació amb l’Ambaixador en missió especial per la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, el Sr. Ángel Lossada Torres-Quevedo. Aquesta important trobada, de dues hores de durada, va centrar-se en l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, posant de relleu les mancances en la seva implementació per part de les administracions de Catalunya, especialment els Ajuntaments i la Generalitat. Aquí teniu un resum dels temes que es van tractar.

Deficiències en l’aplicació de la Convenció

Durant la reunió, es va evidenciar que l’aplicació de la Convenció per part de les administracions catalanes és bastant deficient. Aquestes mancances no només afecten els cossos de Mossos d’Esquadra, Policies Locals i Bombers, sinó també altres funcionaris que es veuen expulsats del cos i deixats sense feina en cas d’incapacitat permanent. La Convenció és d’aplicació a totes les persones i treballadors, i el seu compliment no ha de ser parcial ni subjecte a interpretacions discriminatòries.

Importància d’una aplicació completa de la Convenció

La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat és una norma interna i d’obligat compliment en la seva totalitat. Un exemple de mala aplicació actual és la destinació de persones amb discapacitats / incapacitats físiques i psíquiques a llocs de treball a més de 100 km del seu domicili, al·legant que no és discriminatori i que no hi ha altres llocs disponibles, oblidant així el significat i la definició dels ajustos raonables. És increïble pensar que una administració amb més de 300.000 treballadors no té altres llocs per reubicar aquestes persones. Clarament, això no és acceptable.

Altres Convencions sobre drets humans

En la reunió també es va mencionar l’existència d’altres Convencions sobre drets humans signades i ratificades per l’Estat espanyol, que formen part de les normes internes i són d’obligat compliment. Cadascuna d’aquestes Convencions té un Comitè que interpreta i fa observacions sobre la seva aplicació. A continuació, es detallen algunes d’aquestes Convencions:

1. Convenció per l’eliminació de la discriminació racial (CEDR) – Ratificada el 1968.

2. Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics (CCPR) – Ratificat el 1977. Primer Protocol (1985), Segon Protocol (1991).

3. Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (CESCR) – Ratificat el 1977. Protocol (2010).

4. Convenció per l’eliminació de la discriminació contra la dona (CEDM) – Ratificada el 1984. Protocol (2001).

5. Convenció contra la tortura i altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants (CAT) – Ratificada el 1987. Protocol (2006).

6. Convenció dels drets dels nens (CDN) – Ratificada el 1990. Diversos protocols ratificats entre 2001 i 2013.

7. Convenció contra les desaparicions forçades (CDF) – Ratificada el 2009.

8. Convenció dels drets de les persones amb discapacitat (CDPD) – Ratificada el 2007.

«Les administracions i els tribunals tenen l’obligació d’aplicar les regulacions establertes per aquestes Convencions«

Comitès de seguiment de les Convencions

Cada Convenció té un Comitè responsable de la seva interpretació i aplicació. Aquests Comitès, formats per experts en la matèria, poden rebre comunicacions o denúncies per vulneracions de l’Estat. Les administracions i els tribunals tenen l’obligació d’aplicar les regulacions establertes per aquestes Convencions. Els presidents d’aquests Comitès es reuneixen anualment per debatre i millorar l’eficàcia del sistema de tractats en conjunt.

Presentació de comunicacions per vulneració de drets

Per presentar una comunicació per vulneració de drets i no aplicació d’una Convenció, cal haver esgotat els recursos disponibles segons el dret intern, excepte en casos on aquests recursos siguin ineficaços o es prolonguin injustificadament. Un exemple d’això és quan la legislació restringeix les garanties judicials o quan s’ha denegat l’accés als recursos.

Problemes en l’aplicació de dictàmens dels Comitès

Tot i que els dictàmens dels Comitès no són d’aplicació directa, és obligatori que les administracions i els tribunals expliquin els motius per no aplicar-los. No existeix un procediment especial per aplicar aquests dictàmens, fet que implica una complexitat en el dret internacional i genera reserves sobre la seva validesa. Això afecta totes les Convencions, resultant en resolucions contradictòries.

«Són necessàries modificacions en la Llei Orgànica del Poder Judicial i una aplicació rigorosa del Codi Penal«

Conseqüències de la manca d’aplicació de les normes internes

Quan una administració o tribunal es nega a aplicar una norma interna sense arguments jurídics, cal donar una resposta contundent. Són necessàries modificacions en la Llei Orgànica del Poder Judicial i una aplicació rigorosa del Codi Penal. Cal tenir present que, en cas de conflicte entre una Llei interna i una Convenció Internacional, prevaldria aquesta última, fins aquest extrem s’estan vulnerant els drets.

Conclusions i compromís d’AILMED SINDICAT

AILMED SINDICAT va expressar a l’Ambaixador la seva disposició a col·laborar en tot el que sigui necessari per defensar els drets de les persones amb discapacitat. Aquesta lluita és essencial per garantir que les administracions i els tribunals compleixin amb les normes internacionals i protegir els drets humans de tots els ciutadans.

En resum, la reunió al Ministeri d’Exteriors ha estat una oportunitat crucial per posar de manifest les deficiències en l’aplicació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i reiterar el compromís d’AILMED SINDICAT en la defensa dels drets dels mossos d’esquadra i altres treballadors públics amb discapacitat.