En la carta oberta al director general de la policia, Sr. Pere Ferrer, el Comissari de Mossos Javier Gámez Martín, exposa amb decepció i tristesa la falta d’atenció i consideració cap a aquells que, per diverses circumstàncies, ja no formen part activa del cos de Mossos d’Esquadra.
Resulta preocupant i desalentador que el Comissari Gámez Martín, diagnosticat amb ELA en una fase molt avançada, s’hagi sentit invisible i desatès per aquells a qui considerava companys i superiors jeràrquics. La manca d’interès i l’oblit institucional no només impacten negativament en la moral i el benestar de les persones afectades, sinó que també sotmeten la confiança en l’organització a la qual van dedicar gran part de les seves vides.
El testimoni del Comissari Gámez Martín, profundament ferit per l’abandonament institucional que ha sentit, posa de relleu la importància de l’empatia i el suport a les persones dins d’una institució com Mossos d’Esquadra. No és suficient pregonar la proximitat i la importància de les persones des d’una perspectiva externa; és essencial, per no caure en la hipocresia, aplicar aquests valors en totes les interaccions internes i reconèixer el paper fonamental que els membres retirats van jugar en la història i el desenvolupament de l’organització.
És cert que la càrrega de treball i les responsabilitats de la direcció poden ser aclaparadores, però no es pot descuidar el benestar d’aquells que van contribuir durant anys al compliment dels objectius i la missió de Mossos d’Esquadra. Un simple gest d’atenció, una trucada telefònica o un missatge preguntant per l’estat de salut dels companys retirats pot marcar una gran diferència en el seu sentir i proporcionar-los una sensació de pertinença contínua.
El Comissari Gámez Martín també menciona el cas recent de menyspreu cap al personal retirat, discapacitat i familiars de difunts en la celebració del 40 aniversari de Mossos d’Esquadra. Aquest episodi, que nosaltres vam denunciar en un anterior post, deixa al descobert una absoluta i lamentable falta de sensibilitat i reconeixement cap a aquells que van dedicar la seva vida al servei i la protecció de la comunitat.
És fonamental que la direcció de Mossos d’Esquadra explorin noves vies per millorar les relacions internes i corregir aquesta situació. És necessari establir mecanismes de suport reals, continus i efectius per als membres retirats i les seves famílies, així com promoure la inclusió i la participació de totes les persones que formen part de l’organització. Repetim: totes.
En conclusió, la carta oberta del Comissari de Mossos retirat Javier Gámez Martín destaca la necessitat d’una major empatia i consideració cap als membres retirats del cos de Mossos d’Esquadra. És imperatiu que la direcció i la institució reconeguin i valorin la feina realitzada per aquells que van dedicar la seva vida al servei públic i que s’estableixin mesures concretes per garantir el seu benestar i reconeixement a la comunitat policial. Només així es construirà una institució sòlida, inclusiva i compromesa amb els seus membres en totes les etapes de la seva carrera professional.
Però, a més de l’empatia i el reconeixement, és fonamental destacar la importància de l’honor i la sensibilitat dins d’una institució com Mossos d’Esquadra. L’honor implica un profund sentit de responsabilitat i respecte cap als companys de servei, tant aquells en actiu com els retirats, reconeixent la seva valuosa contribució a la seguretat i protecció de la societat. La sensibilitat, d’altra banda, implica ser conscients de les necessitats i dificultats de cada individu, demostrant comprensió i solidaritat en moments d’adversitat. Aquests valors no només enriqueixen la identitat de la institució, sinó que també reforcen els llaços entre tots els membres, generant un ambient de suport i camaraderia que transcendeix les fronteres del temps i el servei actiu.