Recentment el president de la nostra associació AILMED, Àngel Gómez-Quintero, a punt de complir l’edat de 65 anys va sol·licitar la prolongació en el servei més enllà d’aquesta edat, és a dir, poder jubilar-se més tard. Mitjançant una Resolució del Director General de Policia del Departament D’Interior de la Generalitat de Catalunya es va procedir a denegar-li el dret a prolongar el servei.

Va presentar anunci de contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya contra aquesta Resolució. En el mateix escrit d’interposició es va sol·licitar que s’adoptés una mesura cautelaríssima, la qual es pot mantenir fins que recaigui sentència ferma a causa de les circumstàncies especials que concorrien en aquest cas i acreditant la urgència i els danys i perjudicis que li causarien al funcionari en cas de no acordar la mesura cautelar sol·licitada.

Finalment, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya li va donar la raó i va suspendre amb mesura cautelaríssima la Resolució del Departament D’Interior de la Generalitat de Catalunya, per la qual es procedeix a denegar el dret a prolongar el servei del nostre president, i avui dia continua treballant després de complir l’edat de 65 anys.

És important perquè és la primera vegada que es dóna un cas així en el cos de mossos d’esquadra i perquè pot obrir una porta que fins ara estava tancada pel departament d’Interior.

El president de la nostra associació continua treballant després de complir l’edat de 65 anys per mesura cautelaríssima del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya 

Sobre aquest tema, hi ha algunes qüestions que us volem comentar:

La jubilació contributiva per edat està regulada en l’RDL 8/2015, de 30 d’octubre, que en el seu art. 205 i per remissió 165.1, reconeix el dret a percebre la pensió de jubilació als qui reuneixin les següents condicions: haver complert seixanta-set anys d’edat o seixanta-cinc anys quan s’acreditin 38 anys i sis mesos de cotització, sense que es tingui en compte la part proporcional corresponent a les pagues extraordinàries.

És a dir, que existeixen dues alternatives, en aplicació gradual de l’edat de jubilació i anys cotitzats, que en el cas que ens ocupa seria 65 anys i 10 mesos o 65 anys i 37 anys o més cotitzats, sent potestat del treballador triar per quina de les dues exercirà.

Respecte a la prolongació de la jubilació fins als 70 anys d’edat, l’RDL 5/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de l’EBEP (article 67, apartats 1, 3 i 4),  estableix que es podrà sol·licitar la prolongació de la permanència en el servei actiu com a màxim fins que es compleixi 70 anys d’edat.

De la mateixa manera, el DL 1/1997, de 31 d’octubre, en el seu art. 38 regula la jubilació forçosa, que no cita l’edat, sinó que es remet a la determinada legalment, sent la màxima 70 anys.

La reforma de les pensions, amb l’objectiu que els treballadors romanguin més temps el mercat laboral, ha portat un impuls a l’incentiu en la prolongació de la vida laboral, en incrementar o bonificar en un tant per cent la pensió.

Preferir mantenir-se en actiu uns anys més és una decisió personal, ja que la jubilació és, segons la legislació, un dret però no una obligació

Igual que en optar per la jubilació anticipada s’apliquen coeficients reductors que compensin el fet que es cobrarà pensió un major nombre d’anys, la demora de la jubilació implica l’operació contrària ja que es cobrarà pensió durant un període menor que en el cas de la jubilació a edat ordinària, per tal motiu es rep un tant per cent de bonificació.

D’aquesta manera, tal com s’estableix en l’RDL 8/2015, de 30 d’octubre, en el seu art. 210 apartat 2, per cada any complet cotitzat a una edat superior a l’edat legal de jubilació s’incrementarà la pensió en un 2% si s’han acreditat almenys 25 anys cotitzats en aconseguir aquesta edat. L’increment serà del 2,75% si s’acrediten entre 25 i 37 anys cotitzats, i del 4% quan s’acreditin més de 37 anys.

En el cas que ens ocupa, al portar els anys cotitzats, seria d’aplicació un 4% addicional per cada any complet, sempre a partir de l’edat que fixa la norma. El percentatge resultant s’aplicarà a la base reguladora a l’efecte de determinar la quantia de la pensió. És important aquest percentatge addicional ja que fins i tot pot superar l’import de la pensió màxima fixada per l’estat (en 2020, 2683,34 euros mensuals en 14 pagues, equivalents a 37.566,76 euros per any), és com un incentiu de caràcter voluntari i que fa augmentar l’ingrés.

Preferir mantenir-se en actiu uns anys més és una decisió personal, ja que la jubilació és, segons la legislació, un dret però no una obligació. Es tracta d’una elecció que pot respondre a diverses inquietuds. Pot ser una opció per a aquells que, per exemple, arribada l’edat ordinària de jubilació, consideren que el càlcul de la seva pensió al costat del seu estalvi privat no aconsegueix les seves necessitats o expectatives.

Finalment, destacar que el Tribunal Constitucional ha obert la porta recentment a acabar amb qualsevol forma de jubilació forçosa a Espanya, després de dictar una sentència en la qual declara inconstitucional l’extinció de contracte d’un empleat públic de Catalunya per haver complert 65 anys. Concretament un incís a la Disposició Addicional Tretzena de la Llei 5/2012, del 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l’impost sobre les estades en establiments turístics.

Segons aquesta sentència la Generalitat de Catalunya va envair les competències exclusives de l’Estat central en fixar una norma que permetia extingir el contracte del personal laboral (en aquest cas de l’Institut Català de Salut) per haver complert 65 anys, i per aquesta raó la declara inconstitucional.

És més, el fet que el Constitucional consideri que una comunitat autònoma no pugui decidir sobre la jubilació forçosa d’empleats mitjançant una llei, posa en dubte que un conveni col·lectiu, que té menor rang, sí que tingui potestat per a establir-ho.