Informe del CERMI sobre anàlisi de legalitat, des del punt de vista de la igualtat i no discriminació, de la situació de la Policia Local de Catalunya en relació al passi a segona activitat

El CERMI, com a organisme oficial a Espanya de seguiment per promoure, protegir i supervisar la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat, analitza com al personal de la Policia Local al que sobrevé una discapacitat i l’és reconeguda una situació d’incapacitat permanent, se’l nega el dret al passi a segona activitat. L’informe que ha desenvolupat al respecte ens arriba a través de l’Associació per la Integració Laboral-Policia Local amb Discapacitats (AILPOLD). 

Les conclusions a les que arriba el CERMI:

No pot definir-se o aplicar-se el passi a segona activitat des de l’exclusió indubtable i sense gradacions dels quals estiguin en situació d’incapacitat permanent (amb independència del grau o tipus), doncs és constitutiu de discriminació directa, doncs s’identifica un col·lectiu al que exclou.

Aquestes funcionàries i funcionaris, des del dret a l’ocupació, el dret a la readaptació del lloc de treball i des del dret a la igualtat i no discriminació, tenen dret, com els altres a sol·licitar el passi a segona activitat, i que s’avaluï la seva capacitat en relació a aquests llocs i funcions, dins de l’àmbit de la seva capacitat i requeriments dels llocs i, en aquesta valoració, a més, tenen dret a ajustaments raonables que els permeti aquest acompliment, sense que en cap cas la declaració d’incapacitat sigui pressupòsit de la seva falta de capacitat per a aquest acompliment.

Tant els Desenvolupaments normatius que limitin aquesta opció, com la seva falta deixen en una situació de vulneració de drets al personal de la policia local que, amb una situació d’incapacitat permanent, requereixi el passi a segona activitat o qualsevol altra.

La previsió legal d’extingir la condició funcionarial per motiu de declaració d’incapacitat pot estimar-se discriminatòria, doncs el que determina la incapacitat és la impossibilitat de l’acompliment del lloc habitual, però no un altre, i molt menys per a segona activitat doncs està pensat per a aquests casos de disminució de la capacitat. Des del principi d’igualtat i no discriminació en l’ocupació i el dret als ajustaments raonables, la situació d’incapacitat no pot per se generar la situació de jubilació, és necessària una valoració de la seva capacitat des dels principis d’igualtat i no discriminació.

Per això no pot lligar-se incapacitat a jubilació. I per això, si la funcionària o el funcionari fossin aptes no estarien dins de l’àmbit d’incompatibilitats entre la prestació per incapacitat i la retribució per les seves funcions.

A més, aquestes obligacions de protecció de la igualtat i no discriminació, recauen de forma especial i singular en l’àmbit del públic, doncs amb les disposicions legals tenen l’obligació de promoure, protegir i respectar les obligacions que s’assumeixen en virtut de pactes o tractats internacionals, en aquest cas la igualtat i no discriminació de les persones amb discapacitat.