L’agent i l’associació asseguren que el seu cas l’empara la llei de policies locals, amb la possibilitat de fer una tasca adaptada a les seves necessitats. El que es coneix com a «segona activitat». Però, fins al moment, només li ha donat la raó el Síndic de Greuges, que el 2011, tal com publicava aquest diari, va alertar en un informe que no se li podia denegar la petició sense convocar un tribunal mèdic. El defensor del ciutadà recordava que tot i que Figueres no tenia reglament que desenvolupés la l’article 43 de la llei «això no és un obstacle per a l’aplicació de determinacions legals que exigeixen l’emissió d’un dictamen mèdic». També instava a aprovar el reglament i a deixar sense efecte el decret pel qual s’acomiadava l’agent. I és que l’Ajuntament al·legava aleshores que no disposava d’aquest reglament municipal que desenvolupés la segona activitat per a la policia local. L’alcaldessa, Marta Felip, també va dir a posteriori que tot s’havia fet d’acord amb les recomanacions del secretari municipal, que els tribunals de moment no li havien donat la raó i que, a més, l’Estat no permetia fer noves contractacions i feia incompatible cobrar una pensió i, alhora, un sou públic.

En Jordi va presentar instàncies fins a esgotar la via administrativa. Va ser llavors quan va iniciar la judicial. Primer als Jutjats de Girona, després al TSJC i, finalment, al Constitucional, que va resoldre que no tenia «interès constitucional». Des de l’associació AIL-MED recorden que des de la primera sentència no es va aplicar bé la llei. «A la primera sentència del jutjat en síntesi diu que està «jubilat» i que és de Classes Passives de l’Estat, aplicant normativa que no és del Règim General de la Seguretat Social, i li aplica una norma del 1993 que es va deixar d’aplicar en passar els funcionaris al Règim General de la Seguretat Social, igual que qualsevol treballador. És a dir, li aplica una norma derogada tàcitament», expliquen. «Al TSJC la sentència del recurs d’apel·lació és encara pitjor», assegura el president de l’ens i advocat, Àngel Gómez-Quintero. Aleshores, va decidir presentar un recurs de nul·litat per vulneració de drets fonamentals amb un certificat de l’INSS (Institut Nacional de la Seguretat Social) «on es diu que no se’l pot jubilar perquè no compleix els requisits». La interlocutòria, insisteixen, va «seguir amb la mateixa tònica». «Li van dir que si no podia accedir a la jubilació ordinària que ho fes per mitjà de l’Estatut bàsic de l’empleat públic que no existeix, que hi havia un avantprojecte de la llei de Policia Local de Catalunya –que no s’havia aprovat–, que no hi ha reglament i que, per tant, no es pot aplicar la llei de policies, sabent que la llei preval sobre els reglaments», insisteixen. De fet, Gómez-Quintero assegura que hi ha hagut altres sentències on s’ha donat la raó al policia per treballar en altres feines adaptades. «L’advocat en va aportar una del Suprem on a un agent de València li permetien treballar en tasques complementàries», afegeix.

En Jordi vol esgotar totes les vies. «Jo vull que es reconeguin els meus drets i poder tornar a treballar. Estem parlant d’una pensió del 50% del sou que tenia. Aquesta situació en què he estat cinc anys ha afectat la meva vida a tots els nivells», insisteix. Per això, ha presentat la demanda al Tribunal Europeu. Esperant, diu, que «el fet d’estar lluny del poder polític faci que es respectin les garanties i els drets dels discapacitats».